Durant la nit hem pregat als Déus dels llamps i trons, de la boira i el vent que ens deixessin tranquils uns quants dies… volem esquiar amb sol i bonança!
Avui som en Pito, el Manel, el David, l’Iker, l’Albert i jo. Comencem l’excursió des de les pistes d’esquí de BB de Bonaigua. Són 2/4 de 9 del matí, encara no han obert pistes i podem foquejar sense patir massa si ens atropella un esquiador veloç.
Remuntem fins al coll de Montanhon, al sud ens queda el Tuc de la Cigalera i veiem unes siuletes freeriders a punt de baixar per la cara E. Nosaltres remuntem al punt més alt en direcció N, des d’on tenim unes vistes espectaculars de l’estany Pudo i Pirineu endins. Traiem pells i avall fins al llac.
Des del llac, remuntem pel Serrat de Garrabea on ens hem de treure les pells per baixar fins al llac de Garrabea. El Tuc del Rosari es veu molt maco, hi ha la temptació d’arribar-hi però no tenim combinació de cotxes. Ho descartem i baixem fins al llac. La neu està més crosta i costa més de baixar, sobretot a mi.
Fem un mos mentre decidim què fem. El divertit seria fer una mega circular i baixar fins a Bagergue, però no tenim combinació de cotxes. Finalment, decidim remuntar per la Forqueta d’Àrreu, fer un petit flanqueig direcció S-O i remuntar l’últim coll del dia, el més difícil de tots. Mentre fem el flanqueig, veiem la cara nord dels freeriders i deu n’hi do! El Pito obre traça tota l’estona i la neu és pols, neu bona… seria bo baixar per la mateixa banda que estem pujant, però ja és hora de tornem a casa. La part final del coll és molt dreta, ens hem de treure els esquís… deu n’hi do la impressió que fa des de dalt, l’altre vessant és molt escarpat i s’ha de travessar amb els esquís a l’esquena, baixar una mica per trobar un punt més o menys pla per posar-nos els esquís i baixar. El Pito ha marxat, diu que ha anat a veure si la neu es trencava… no se li trenca, però és crosta-crosta de campionat! Els altres ens ajudem a passar-nos els esquís, a clavar-los i travessem d’una banda a l’altra (un per un) amb molt de compte. També anem baixant, un per un, poc a poquet fins a baix a les pistes. Al final ha resultat un pas força alpí que ens ha fet sortir de la monotonia del foqueig.
Ja estem a pistes, ara gaudim de la neu ràpida i fàcil fins al Port de la Bonaigua. Aquesta volta és molt bonica, ideal per conèixer indrets nous i per crear noves rutes i més grans. En total han sortit uns 1000 m de desnivell positiu i uns 13 km. Molt recomanable si no es té mandra de posar i treure pells.
Track i mapa de ruta: