Tuc d’Armèros (2528) invisible

Ahir va fer mal temps. A Vielha va ploure tot el dia i esperem que nevés a les muntanyes. Quedem amb en Pito, el David i el Manel a Bagergue per fer el Tuc d’Armèros. No ens volem aventurar per indrets desconeguts, el temps d’avui no serà bo i la neu està inestable. Una estona abans de la sortida apareixen la Judit i el Carles, quina sorpresa! Fan una cara d’haver dormit poc, però tenen moltes ganes de respirar aire pur.
A 2/4 de 9 del matí comencem a caminar per la pista que va fins a la Borda de Lana, hem d’anar en compte si no volem fer un patinatge artístic. Just abans de passar la tanca de la Borda ens posem els esquís als peus i foquegem per la dreta del riu d’Unhola, augmentant alçada poc a poquet. El cel està ple de núvols, el dia és gris però tenim moltes ganes de muntanya!

Vorejant el riu d'Unhola.

Passat la Borda, el pendent és més pronunciat i ens desviem cap a l’oest fins a trobar una pista que passa pel costat de la Cabana de Moredó. El dia es va tapant més, no veiem cap muntanya i comença a fer vent. Anem seguint xino-xano amb la companyia del Nemo que ens segueix tota l’estona, el gos està fort! Quan estem al costat de la cabana ens atrapen dues persones… però, si són la Montse i el Carles! Ara ja hi som tots! 😊

Deixem la vall enrere.

Ens endinsem dins la boira blanca en direcció al Tuc d’Armèros passant pel Coll de Varradòs. Aquí ens abandonen la Judit i el Carles, estan cansats i prefereixen assegurar-se la tornada que encara hi ha una mica de visibilitat. La resta continuem amunt, tot seguint la Montse i el Carles que són els guies locals. Sort d’ells que es coneixen la zona amb els ulls tancats, sinó hauríem hagut de consultar al gps i girar abans d’hora.

El Manel, el Pito i en Nemo dins de la boira blanca.

Seguim tot resseguint turonets a les palpentes, hi ha un moment que el cel s’obre i ens deixa veure la piramideta que hem de pujar. Només tenim temps de visualitzar-la, pensar “que bonic!” i el sol torna a desaparèixer deixant-nos enmig de la visibilitat invisible.

Tuc d'Armèros al fons i a la dreta, el moment de la finestra.

Anem foquejant fins al peu del Tuc d’Armèros, no es veu res… però, n’hi ha que comencen a fer les últimes voltes maria del dia. Hem de pujar-hi??? Va, vinga. Pugem amb els esquís fins a la meitat de la piramideta, deixem els esquís ben clavats allà i seguim a peu fins al cim. Sembla que hi hagi d’haver un interrumptor per obrir el llum. Al cim ens felicitem i ens abracem. Fem foto de grup i tirem avall.

La baixada la fem poc a poc, seguint les traces de pujada fins al peu de l’Armèros. Llavors, anem seguint les indicacions de la Montse i del Carles. No es veu res, hi ha moments que no saps si estàs pujant o baixant o, fins i tot, no saps si estàs en moviment o parat. Acabem tots una mica marejats. El pobre Nemo s’enfonsa fins a la panxa i li costa avançar. El Carles l’agafa amb els braços i esquia avall, però amb la mala visibilitat i les irregularitats de la neu cauen més d’una vegada. El Nemo s’aferra a la neu per dir-li que no vol anar més de bracets i corre enfonsant-se fins a la panxa. L’esperem i anem avançant poc a poc fins al cotxe.

És una sortida llargueta, són uns 21 km i uns 1200 m de desnivell positiu. Amb un dia radiant, segur que ha de ser una volta maquíssima. Hi tornarem!

Track i mapa de la ruta:

Powered by Wikiloc

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *