2a etapa: 12/10/19
Ens llevem molt aviat i prou descansats, ja que hem dormit moltes hores! Tornem a empaquetar l’alforja voladora i ens abriguem força que fa fresqueta. Ens n’anem al restaurant Can Jordi i quedem parats del gran esmorzar que ens espera a taula, quasi és un bufet lliure! Embotit, melmelades de tot tipus, iogurts, cereals sense sucres, pa… tot de proximitat i ecològic. Per treure’s el barret! Com que l’Albert i jo tenim gana de bon matí, ataquem sense pensar-nos-ho!
Són vora les 9 del matí i arranquem ben abrigats, no fa sol i es nota que estem a la muntanya. Arranquem tranquil·lament, però sense encantar-nos massa perquè també ens espera una etapa llarga.
Fem el coll d’Ares per carretera, només són 10 km en pujada de bon fer, ens creuem amb un parell de ciclistes que també fan travessa… creiem que molts més dies que nosaltres perquè porten unes alforges molt grans. A dalt del coll ens fem la foto de Rigor i ens abriguem amb el paravent que ens havíem tret durant la pujada. Comença a bufar vent i no portem més roba d’abric, segur que pringuem a la baixada!
Comencem la llarga baixada fins a Prats de Molló, fa anys la vam fer en bici de carretera i ens va agradar molt. És una bonica i entretinguda baixada d’uns 14 km amb corbes i paisatge bonic, però avui fa força fresqueta i a mesura que anem baixant vaig perdent el tacte dels frens. Arribem al poble i fan una fira de cotxes antics, hi donem un petit volt i aprofitem per anar als banys públics. Sense entretenir-nos massa, seguim pedalant per carretera en baixada passant pels pobles de Le Tech, Arles-sur-Tech, Ceret i Saint-Jean-Pla-de-Corts. És molt divertit fer baixades llaaaaaargues i sense massa trànsit! 😀 En aquest últim poble parem a fer un mos que encara tenim fred i s’ha començat a girar vent, portem uns 62 km i encara no són les 12 del migdia… anem a bon ritme! Ara vindrà la part dura de l’etapa…
Un cop escalfat el cos a base d’una infusió i un plàtan, arranquem de nou. Deixem la carretera principal per agafar el carril bici Velo 4 que ja el coneixem de quan vam fer la transpirenaica el passat juliol. Fem bona part del trajecte pedalant en pla passant per una mansió al mig dels camps de vinyes i per un parc d’aventura molt bonic fins a Maureillas-las-Illas, on ja comencem amb la primera pujada del dia que és una mica pronunciada. Ens ho agafem amb calma, ja que fa força vent i encara tenim quilòmetres per endavant. Passem per pobles perduts enmig de boscos bonics fins arribar al punt més alt on veiem la carretera de la Jonquera, ara només ens queden 5km en baixada fins a la frontera.
Hem llegit que a la frontera tenim 2 opcions: passar per la Jonquera o pel Petrús. La ruta original passa per la Jonquera, però el terreny és molt pitjor que no pas pel Petrús. Decidim fer la ruta original i ens quedem parats de la diferència real entre els dos països (Espanya i França) perquè l’estat del Velo 4 passa d’estar asfaltat a convertir-se en una pista de terra plena de forats i rocs… és vergonyós!
Anem esquivant els rocs com podem, intentant de no posar el peu a terra… però, és inevitable. Hi ha un parell de rampotes que ens sorprenen i les hem de fer empenyent la bici. A mesura que ens anem acostant a la Jonquera, l’entorn es va tornant més urbà, més deixat i més lleig… tinc moltes ganes d’arribar a la frontera perquè tinc gana i perquè vull veure el mar, em vull envoltar de natura bonica i neta.
Amb 88km a les cames i un rau-rau a la panxa, decidim dinar a la Jonquera ja que encara no són les 2 del migdia. Parem al primer bar que veiem, a peu de carretera, per ganes demanaríem paella, però encara hem de pedalar una bona estona i demanem un plat combinat de peix cada un. Està tot molt bo! A les 3 de la tarda arranquem de nou, sortim de la Jonquera i ens perdem una mica pel polígon perquè no trobem la pista que hem d’agafar. Després d’unes quantes anades i vingudes, trobem la pista que fa molta pujada i plena de rocs… no és el millor moment per fer-la (amb la panxa plena i sota un sol de justícia), però ens ho agafem amb filosofia i anem esquivant els rocs i les “arenas movedizas” fins al poble de Campany. A partir d’aquí anem alternant pista i carretera fins a Empúria Brava on ens allotgem a casa de la Sílvia i l’Oscar, aprofitant que ells estan de vacances! 🙂 Ens dutxem i anem a sopar mentre ens posem al dia…
La 2a etapa ens ha sortit de 125 km i uns 1000 m de desnivell positiu. Hem començat a pedalar a les 9 del matí i hem arribat una mica abans de les 6 de la tarda, comptant tooootes les parades.
Aquí us deixo el track de la ruta.