Pirinexus: etapa 1

Després d’un mes i mig d’haver aterrat a Santpedor, però encara amb les vacances al cap, l’Albert i jo aprofitem els 3 dies festius de l’octubre per fer una petita travessa amb la gravel a prop de casa: la Ruta Pirinexus. Així fem país! 🙂

Portem uns quants dies buscant informació, comparant diferents tracks que trobem al wikiloc i preguntant als que coneixem que l’han fet. Finalment, decidim sortir des de Girona i acabar al mateix lloc, ja que és circular. Ho fem així perquè podem deixar la furgoneta al “furgoperfect” de Girona que ens agrada molt.

Furgoperfect Girona

Etapa 1: 11/10/19

El dia es lleva fresquet, ens posem totes les capes que portem sense les “perneres” per mandra… tot i que no ens haurien anat malament. A les 9 del matí comencem a pedalar per la via verda que va de Sant Feliu de Guíxols fins a Olot, és un fals pla… va fent pujada, però no ho sembla. Com que encara estem frescos, anem pedalant molt animats i saludant a tothom que ens trobem pel camí. Al cap d’unes 2 horetes ben bones, ja notem el cansament a les cames, sense dir-nos res ens anem mirant i seguim pedalant fins que passem pel davant d’una antiga estació del carrilet, on decidim parar a fer un mos i descansar les cames. Portem uns 32 km i ens queden uns 80 o 90 km per arribar al destí del 1r dia, cal que ens ho agafem amb calma. Un cop refets una mica, seguim pedalant a un ritme ni molt lent ni molt ràpid per nosaltres. A mesura que anem entrant a la Garrotxa, el paisatge es va convertint en fagedes i entrem en trànsit… és un paisatge que enamora a tothom qui el trepitja, sigui caminant, corrent o pedalant. No se’ns fa gens pesat i al cap d’1h i mitja arribem a Olot. Dubtem si quedar-nos a dinar o tirar una mica més amunt. El sol comença a apretar, sembla que encara no han marxat totes les onades de calor que hem tingut al llarg de l’estiu… Finalment, decidim quedar-nos a dinar al B-Crek, un lloc que conec molt bé i la relació qualitat/preu és molt bona. Ens atipem de valent que encara ens queda un bon tros (i no ho sabem!).

vegetació frondosa
parada en una estació antiga del carrilet
el gran dinar al B-Crek

Amb les piles carregades al 100% i sota un sol de justícia de les 2 de la tarda, arranquem de nou. Deixem la via verda i agafem una carretera petita cap a Sant Joan de les Abadesses, on farem la primera pujada “forta” del dia, en podríem dir un petit port. No apretem massa que encara estem fent la digestió i ens anem hidratant a consciència perquè el sol apreta molt, sembla que tornem a ser l’agost! Avancem una parella d’americans que estan de vacances i van de Girona a Camprodon. Passem pel coll de Coubet i per la collada de Sentigosa. Aquí ens abriguem per la baixada, ja que hem suat molt, fins arribar al bell poble de Sant Joan de les Abadesses… una baixada plena de esses molt xula. Passem pel pont vell del poble i agafem un tram que connecta amb la ruta del Ferro que va a Ripoll, però de seguida la deixem i ens endinsem en un garbuix de corriols, pedregals i camins de terra amb fang… un tram que se’ns fa una mica difícil amb la gravel, però no impossible. Estem una bona estona entretinguts fins que anem a parar a la carretera principal fins a Sant Pau de Segúries. 

el primer port del dia
pont vell de Sant Joan de les Abadesses

Aquí agafem una variant, a la dreta de la carretera principal, fins a Camprodon molt bonica i enmig d’arbres, prats i masies. Des d’aquí, retornem a la carretera principal que va fins al coll d’Ares. Ens ho agafem amb filosofia perquè les cames es tornen a queixar i estem una mica rostits del sol que hem tingut tota la tarda. Maleeixo en veu baixa a l’Albert per haver reservat lloc al refugi d’Espinavell… ja hem fet prou pujada per avui, com per acabar-ho de rematar al tros final. Però, clar, no hi havia lloc a Molló. Quan passem per sota de Molló, em planto al costat de la carretera a fer un mos i a agafar aire, estic força cansada. Com que anem molt bé de temps i estem contents del què hem aguantat, no tenim pressa i contemplem la posta de sol que està caient al nostre darrere. Finalment, ataquem els últims 10 km, tot pujada, fins al Refugi Els Estudis d’Espinavell.

tram més corriolenc abans d'arribar a Sant Pau de Segúries
parada tècnica a sota de Molló

Al refugi ens reben molt bé, ens donen les indicacions d’on dormirem, de la dutxa, etc. Com que encara queda molt per sopar, ens dutxem tranquil·lament i ens posem roba neta. Com que no tenim cames per fer un volt pel poble, anem al bar del restaurant Can Jordi (és de les mateixes noies que porten el refugi) a fer un beure per fer temps pel sopar i aprofitem per estudiar la ruta de demà.

El sopar és una meravella: crema de carbassa, amanida amb pipes, carn ecològica a la brasa amb verdures al caliu i postre a triar, buff… ens ho acabem tot perquè estem afamats, però hi ha molt menjar! Ens n’anem a dormir ben aviat que volem recuperar forces per demà.

La 1a etapa ens ha sortit de 112 km i 1800m de desnivell positiu. Hem començat a pedalar a les 9 del matí i hem arribat una mica abans de les 6 de la tarda, comptant tooootes les parades.

Aquí us deixo el track de la ruta.

Powered by Wikiloc

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *