Avui volem fer el Daltinden, un dels cims més alts dels Alps de Lyngen. L’hem anat aplaçant per fer-lo en les millors condicions meteorològiques, però ja no ens queden més dies i el provarem de fer avui tot i que hi ha previsions de vents forts.
Viatgem cap al sud de la illa, mentre fem rodar la furgoneta tenim uns paisatges guapíssims, no me’n cansaria mai de mirar-los per la finestra de la furgoneta i això que no hi ha massa cosa a mirar: aigua, neu, muntanyes, arbres i alguna cabana. Combinacions de blanc, blau i marró. Això és tot, res més.
Al cap d’una hora ben bona de viatge arribem al sud de la illa, a prop del poble Furuflaten. Sembla un altre país: hi ha més granges, més aigua i una mica més de verd… no hi ha l’ambient gèlid del nord. Aparquem a l’entrada d’una vall que sembla molt llarga i estreta amb uns murs de muntanyes força altes a banda i banda. El Manu ens diu que el nostre objectiu està a l’esquerra. Ens canviem i comencem a foquejar xino-xano. Ens avança una família amb esquís de fons, deuen anar a passar el dia a la natura amb pícnic inclòs.
La vall és molt bonica i tranquil·la, anem seguint un petit rierol i al fons de la vall veiem un glaciar. De cop i volta, creuem el riu i fem un gir cap al sud per pujar al Daltinden. La neu està força trepitjada i una mica glaçada, ja que avui han baixat les temperatures. De moment, no tenim vent. Seguim foquejant amunt amb uns murs impressionants al nostre voltant… sembla que ens hàgim traslladat als alps europeus.
Abans de guanyar desnivell de debò, comencem a notar el fort vent i la sensació de fred augmenta moltíssim. Em paro per abrigar-me força que no vull patir congelacions a les mans. El grup s’allunya de mi, però més endavant també es para a abrigar-se. A meitat de pujada notem que el cansament es fa present i tenim gana… portem molta estona foquejant i quasi no hem menjat. El guia ens diu que no és moment de parar, ja que fa molt vent. Es posa al davant i obre traça, hi ha molta neu nova i, tot cansant-se força, marca un ritme constant i fàcil de seguir. La pendent és forta i seguim amunt com formigues treballadores, sense perdre el ritme en cap moment. Al cap d’una estona arribem a un replà i ens quedem protegits del vent pel següent mur del Daltinden, aquí parem a descansar i a fer un mos.
Finalment, arribem al fons de la vall i remem quasi tota l’estona fins arribar a la furgoneta després de 7 hores d’activitat. Estem molt cansats, però molt contents.
És una sortida llarga, d’uns 19 km i uns 1.500 m de desnivell positiu. Segur que sense vent, no ens hauríem cansat tan. Us deixo el track i el mapa de la ruta.
