Aquesta nit ha nevat i sembla que avui la méteo s’aguantarà més o menys, no volem fer un cim gaire lluny i ens quedarem a prop de la cabana.
Decidim fer un cimet força estètic i molt poc freqüentat, segons el guia. No és molt tècnic, ja que s’hi arriba fins a dalt amb els esquís als peus… només que cal tenir un nivell mínim d’esquí perquè té una pala bonica per baixar.
Comencem des del nivell del mar, per variar, i de moment fa bon dia. Anem en direcció sud-est i farem el cim per la vessant sud. Al principi costa arrancar perquè hi ha una noia del grup que no té la panxa massa bé i ha d’anar de ventre més d’un cop. No hi ha pressa, el dia és llarg i, a mesura que anem pujant, gaudim d’unes boniques vistes dels fiords. A la primera part trobem neu dura amb una forta pendent, hem de fer les voltes maria vigilant de no patinar. Després, arriba un replà amb neu pols que ens fa respirar alleugerits i, a partir d’aquí, la dificultat tècnica desapareix. Només cal seguir el guia tot contemplant els fiords i el mar que descansen als nostres peus.
Seguim foquejant una bona estona en silenci, cada un al seu ritme i el grupet es va separant. Comença a fer vent i cada cop és més intens, però el sol ens segueix donant caliu. Arriba un punt que veiem la punta del cim, és una piràmide punxeguda amb un bon pati a la vessant nord. Sembla que hagi de ser difícil, però a mesura que ens hi anem acostant veiem que no és així… el terreny s’aplana, però la dificultat no disminueix per l’intens vent que fa en aquests moments. Alguns cops m’he de parar perquè les ràfegues no em tombin. Seguim amunt a pas de tortuga, no tenim pressa que el dia és llarg! 😊
És una excursió molt recomanable! Us deixo el track de la sortida i el mapa de la sortida. En total són uns 9 km i uns 1.100 m de desnivell positiu.
