Ja estem a la recta final del desitjat viatge als Alps de Lyngen, avui fem l’última sortida amb el grup i farem l’Storgalten des de la cabana mateix. És la muntanya que veiem des del balcó i sortirem amb els esquís a l’esquena, no agafarem cap tipus d’automòbil… serà molt autèntic!
Com que tenim aproximació zero, esmorzem tranquil·lament i ens acabem sobres. Preparem el material a la cabana mateix i, quan estem tot el grup a punt, marxem de casa a peu amb els esquís a l’esquena fins a creuar la carretera i ens calcem els esquís als peus. Anem direcció al nord fins que podem saltar la tanca que marca territori i comencem a fer les famoses ziga-zagues en un pendent una mica pronunciat però no molt tècnic. No tenim pressa i treballem fent la força adequada. Les vistes que anem tenint a mesura que anem guanyant desnivell són fascinants! És cert que la tònica de totes les muntanyes ha sigut més o menys la mateixa, però no ens cansem de veure el mar i fiords sense fi. Avui, però, tenim unes vistes del Nord de Lyngen que sembla la fi del món, no hi ha res més al nostre davant… només illes flotants i l’immens Mar de Barentsz.
Al cap d’una estona d’anar en direcció al nord, fem un gir de 45º cap a l’est tot superant un petit ressalt gelat que ens obliga separar el grup com a mesura de seguretat, després fem un flanqueig amb neu més primavera fins que se’ns obre un mar de neu amb el majestuós Storgalten al nostre davant, el nostre guardià d’aquest dies. Es veu una muntanya força imponent, encara queda tros i hi ha força gent al nostre davant… no hi fa res perquè ens veiem taaaan petitons que hi ha lloc de sobres! Ara ja podem començar a anar per feina que no hi ha dificultat fins al coll, accelerem el ritme de foqueig i el grup es va separant perquè cada un va al seu ritme.
Al cap d’una bona estona parem a fer un mos, a hidratar-nos i així ens tornem a ajuntar. El Manu ens comenta que intentarem arribar fins al coll i, en funció de com estigui el terreny, farem el petit Storgalten o el gran Storgalten. També, ens comenta que segurament acabarem fent el gran Storgalten perquè hi ha gent al davant que l’estan fent.
Avui la méteo s’aguanta molt bé, fa un dia fred però no fa vent i fa sol. Seguim foquejant amunt, com formiguetes que no paren mai de treballar, i arribem al coll. Trobem alguns passets delicats que ens fan dubtar si posar-nos ganivetes perquè hi ha alguns del nostre davant que no paren de patinar i caure al terra. Finalment, superem aquest tram sense ganivetes i anant molt en compte. Ara ja només queda la part final, un pendent no massa fort i constant… notem que anem guanyant alçada perquè cada cop fa més fred. Arribem al cim molt contents, tenim unes vistes espectaculars i ve de gust de fer alguna circular, però no diem res per no crear dos grupets… tot i que si hi haguéssim anat sols, ho hauríem fet. Fem les fotos de rigor i ens preparem per baixar perquè fa rascota!
Comencem a baixar i notem que la neu està molt bé des del principi, excepte al coll que és on hi hem trobat la dificultat pujant. Hi ha molt per triar i cada un baixa per on vol, jo gaudeixo fent fotos xules a l’Albert. Seguim baixant fins a trobar el bosc que hi ha més cap al sud-oest d’on hem pujat, llavors ja no trobem tan bona neu i anem esquivant els arbres com podem… es converteix en un campi-qui-pugui! 😊
Finalment, arribem a la carretera i ens traiem els esquís dels peus per anar caminant fins a la cabana. Això sí que és un luxe!
És una excursió molt recomanable perquè ofereix molt bones vistes i hi ha una bonica baixada fins al mar (o fins a la carretera). Ens ha sortit uns 11 km i uns 1.247 m de desnivell positiu. Us deixo el track de la sortida i el mapa de ruta:
