Per què després d’un viatget xulo, d’una sortida desconnectant al monte, d’unes immersions de relax en les profunditats,… quan tornem a casa i aterrem a la realitat diària, ens ve el “baixón”? Almenys a mi. Hi ha tantes coses maques, interessants, emocionants, intrigants per fer!!!
Per què s’ha muntat d’aquesta manera la societat? Sembla que porti el lema “viure per treballar” i no és això! No senyor! Es podria haver creat un món humanitari, en el qual tots poguéssim disfrutar de la natura, de la tranquil·litat, de les emocions, de les relacions, de tot el que vulguéssim sense perjudicar a ningú ni passar-nos mil dies treballant per poder disfrutar-ne 3 i encara gràcies!
Per molt que digui, per molt que pensi… res canviarà. Però, és xulo somiar. Oi que sí? I no hem de pagar ni treballar per poder somiar… encara. Doncs, s’ha dit: A SOMIAR i de gust!
De totes maneres, la vida es fantàstica, i també trista. L’ésser humà, ,l’homo sapiens (“sapiens?”) ha caigut a la seva pròpia trampa i està condemnat a la seva pròpia autodestrucció. Ja no hi ha marxa enrera. Sort que encara hem nascut per a veure el que ens queda, i que deixarem als nostres fills.Cal rebuscar, escudrinyar, i encara és possible trobar llocs inundats de llum en aquest laberint de ciment; per això la vida és fantàstica i trista.