El temps passa volant i vull fer mil coses…

El temps passa volant, em costa seguir-lo al seu ritme…
Vull fer mil coses, les mil coses que tinc al cap i no puc.
Mai no trobo el moment adequat,
quan tinc temps, aleshores no em va bé…

Per què? Per què sóc tan complicada?
Quan voldria ser tan senzilla?

Cada dia aprenc quelcom nou…
cada dia intento ratificar un trosset dels meus defectes…
tot i així caic, una i una altra vegada més
en el meu gran defecte.

Ho podré solucionar mai?
Ho sabré fer?
Sabré saltar-me el forat per no caure?
És tan senzill com fer una passa més llarga?

De vegades no voldria pensar tan,
voldria fer sense pensar…

Molt sovint necessito aquesta petita llum… Una petita llum que em guiï, que m’ajudi a no abandonar-me del meu jo, que m’obri la perspectiva del meu horitzó perquè no es focalitzi la meva visió, que m’ajudi a exterioritzar-me i a veure/a escoltar/a tocar els demès, que m’ajudi a obrir-me i deixar-me anar,… que m’ajudi a sentir-me relaxada i lliure!

 

Una fortíssima abraçada per tots aquells que esteu al meu costat!!!

Feu un comentari