Després del dia fantàstic a Puyvalador, volem tornar a provar sort. Ens trobem al Plat Rodó de Puigcerdà amb els dos Marcs, la Sílvia, l’Anna i dos amics més del Marc i la Sílvia. Mentre esmorzem, ens diuen que durant la nit ha plogut… quina llàstima! Què fem? Provem un Tarbésou, almenys l’orientació és nord i potser no s’haurà transformat massa… Dit i fet, marxem cap a Mijanès.
L’excursió se surt des de l’estació d’esquí mateix, és molt tranquil·la i es respira bon ambient. Comencem a foquejar al costat d’una pista d’esquí que aviat l’abandonem per un camí que trobem a la dreta i ens endinsem al bosc fins arribar al refugi de l’Orri, una petita cabana lliure que té llar de foc i tot! Des d’aquí, ja es veu el cim i la ruta no té pèrdua. Seguim amunt, en direcció sud-oest, tot desviant-nos cap a la dreta a mesura que anem guanyant desnivell i ataquem el cim per la vessant dreta. No té cap complicació, anem fent xino-xano i parlant mentre anem pujant.
A dalt del cim hi ha molta gent, la majoria d’ells són francesos. Alguns van en raquetes i d’altres en esquís. Fa un dia espectacular, una mica de vent i no massa fred. Mentre fem un mos, mirem per on podem trobar millor neu per baixar… que no està per tirar coets, la pluja ha fet mal i és una llàstima. Finalment, decidim baixar per la vessant sud-est i l’encertem! Almenys, la neu ja està “cremeta” perquè porta una bona estona que li toca el sol. Cada un baixa per on li sembla millor fins a trobar el camí de tornada i arribem a l’estació d’esquí en poca estona.
És una sortida molt senzilla, bonica i sense complicacions. Es pot ampliar, des del cim, cap als llacs que es veuen a l’altra vessant i remuntar per un coll per tornar a l’estació. No ho vam fer per falta de neu. La volta són uns 10 km i uns 800 m de desnivell positiu.
Aquí teniu el track de la sortida.