Ahir va nevar i tenim ganes de tastar el pow, ja que estem tenint una entrada d’hivern força penosa. Els experts del temps i del risc d’allaus no paren d’anunciar que anem en compte amb les plaques que han generat els vents durant els dies anteriors… Tot i així, tenim la necessitat de sortir sí o sí.
Som en Marc, l’Anna, el Xavi, l’Albert i jo. Ens trobem a Puigcerdà i, mentre esmorzem, mirem què podem fer. Uns esquiadors que estan esmorzant a la taula del costat ens diuen que el port de Puymorens està tancat, per tant, descartem travessar-lo. L’Albert ja fa temps que té una proposta al cap i l’animo a dir-la. Tots hi estem d’acord i cap a Puyvalador s’ha dit.
Mentre ens hi acostem en cotxe, veiem que la Cerdanya catalana està força pelada… per moments, em desanimo. Però, els altres no perden les esperances. Arribem a Fontrabiouse, deixem el cotxe de l’Anna i del Marc, carreguem els seus trastos i, amb la furgo, ens enfilem cap a Puyvalador. Paguem forfait de pujada i quan baixem del telecadira busquem el telerrastre que va fins al Pic de Ginevra, però no el trobem i baixem fins a baix de tot. Pugem de nou al telecadira, per sort, no ens diuen res i ara agafem el camí bo per agafar el telerrastre que va fins al punt més alt de l’estació d’esquí, al Pic de Ginevra.
Des d’aquí foquegem amb neu pols, està tot molt bonic, i marxem del Pic de Ginevra cap al Pla de Bernat. Fa fred i fa vent, a mesura que guanyem alçada la neu està més gelada. És ben bé que el bosc ajuda a aguantar la neu en bones condicions. Des de dalt, fem fotos i no ens hi estem massa estona que la temperatura és molt baixa.
Baixem per la la vall paral·lela a la vall de Galba. Al principi, la neu està gelada i patinem força… però, a mesura que anem baixant, anem trobant el pow desitjat i gaudim com nens petits. Trobem una pala molt ampla i molt xula, cada un fa la seva firma tot xalant! Ens ha agradat tan que obrim traça per repetir la baixada, encara hi ha lloc per firmar. El Xavi i el Marc no en tenen prou i volen fer una tercera baixada. L’Albert, l’Anna i jo ens aventurem a buscar un altre raconet i l’encertem de ple… brutal! 🙂
Ja ens notem les cames cansades, estem a principi de temporada i no estem entrenats. El cel es comença a tapar i decidim marxar cap al poble de Fontrabiouse. Hem de vigilar de no baixar molt perquè sinó, arribaríem a la vall de Galba i hauríem de fer dit. Ens endinsem al bosc, però és molt espès i costa de travessar-lo fins que no trobem el camí. Tot i així, és molt bonic… tot tan nevat! Finalment, trobem la pista forestal que va cap al poble Fontraiouse.
És una sortideta diferent de la que estem habituats a fer, però molt bonica i solitària. Es poden fer les pujades i baixades que es vulguin i, si hi ha bona neu, encara més! Ah, si es vol, no cal fer fer combinació de cotxes. Des de baix, a l’alçada del bosc, es pot tornar a pistes de Puyvalador (queden a l’esquerra mirant al poble).
Us poso un petit vídeo perquè us en feu una petita idea…
Track de la sortida.