Aquesta sóc jo fent fotos!
Aquí és quan perdo el món de vista… fotografiant! Desconnecto: faig “clic!”, deixo el món real i m’endinso al món imaginari on m’agrada tan viatjar… un món on ets lliure i pots moure les peces com tu vulguis, com et vingui de gust segons el moment!
No sé els noms tècnics de fotografia ni entenc moltes coses d’aquest món, però m’agrada capturar moments de la realitat on la vida queda congelada: una flor, un somriure, una salt d’aigua, una expressió natural, un peix, una muntanya, un reflex del sol i mil coses més!
______________________________________
Ja està bé que plogui, però tant? Buf! No estic acostumada a la pluja i menys a portar paraigües… no ho suporto! És més divertit posar-te la caputxa i notar com la gota d’aigua travessa, amb tota precisió, entremig de les ulleres i els ulls fins que xoca contra la teva galta… que fresqueta!
Quan plou, la meva ment recorre uns anys enrere… fins als estius a Suïssa, a Àustria, als Alps on la tenda quedava ben xopa i els pals es torçaven pels temporals d’aigua i vent… recordo com la por se m’apoderava i buscava consol enmig de les paraules dels pares. Sí, era petitona… uns 6 o 7 anys. La muntanya era un misteri per mi i ho continua sent, però ara disfruto de la pluja muntanyeca (remarco pluja muntanyenca perquè, per exemple, la pluja de Barcelona no té res a veure. Només us dic que en 2 anys vaig haver de liquidar 5 paraigües)… m’agrada quan plou: és una cançó que et convida a trobar-te amb els teus a fer una birra, a un soparet o, fins i tot, a fer una partida de cartes. Si més no, pots estar al llitet amb la persiana mig abaixada tot escoltant el relaxant tic-tic-tic-tic de l’aigua fins que et convida a tancar les cortines de les ninetes.
_______________________________________
FOTO: ari fotografiant una floreta o un bitxo (no me’n recordo) en terres suïssenques.