Torna a venir un cap de setmana amb molt bon temps i temperatures no massa baixes, tinc ganes d’aprofitar-lo al màxim. Pregunto a l’Albert si és possible fer la Cavalls del Vent en dos dies, em diu que sí perquè en 3 dies és força light… ell la va fer fa molts anys. Mirem al mapa i a internet per informar-nos de les etapes i per decidir on dormirem; els desnivells positius és el que ens fan decidir passar la nit al Niu de l’Àliga i potser no ho fem bé, potser hem de mirar la distància. Ja ens ho trobarem.
El divendres enredem al Xavi perquè vingui, sabem que aquests tutes de dies llargs li agraden i al final el convencem. Quedem el dissabte a les 6 del matí a Santpedor per començar a Gresolet.
1a Etapa: Gresolet – Niu de l’Àliga
Comencem a caminar a 3/4 de 8 del matí, una mica més tard del previst. Al cap de quatre passes trobem rovellons, què passa? Ara hem de trobar bolets? Noooo! Ens parem un moment i ens mirem: què fem? Ens quedem a collir bolets o fem la volta? Va, va… fem la volta, però els nostres ulls no paren de buscar els bolets. Seguim el caminet amunt, tot evitant la pista, sense perdre les marques vermelles fins al coll de la Bauma on veiem una sortida de sol preciosa enmig dels boscos. Ens parem i el Xavi, que ja té una mica de coneixement de la zona, ens diu: mireu, allà dalt, al final de tot, hi ha el Niu de l’Àliga que és on anirem a dormir aquesta nit. Sort que anem mentalitzats (almenys jo), perquè queda força lluny!
Ens tornem a endinsar al bosc i d’aquí no en sortirem fins ben bé a Gréixer. Caminem pel bosc humit i força espès, no cal dir que veiem una pila de bolets… intentem no fixar-nos-hi massa, sinó acabarem ben carregadots. Passem pel Coll de la Bena i ens encreuem amb uns quants boletaires. No els fem cas i seguim en pujada (sobretot) i en baixada per caminets fàcils i ben marcats fins que arribem als Empedrats, on hem d’afluixar una miqueta el ritme perquè hi ha un grup d’excursionistes grans i no tan grans que fan un passeig. Aprofitem per fer fotos i ens imaginem com seria la zona amb una miqueta-molta més aigua… es convertiria en un barranc de cap a peus!
Quan ens deixen passar, accelerem el pas i seguim caminant en pujada fins arribar al Refugi de Sant Jordi. Anem molt bé de temps i ens relaxem una miqueta fent un mos i mirant el què queda. Aquest refugi està molt massificat i, de seguida, marxem.
Seguim avall, en direcció a Gréixer. Em sona molt el paisatge, l’únic que conec… em fa vergonya, tan a prop que ho tinc de casa i no conec aquests boscos del Berguedà i de la Cerdanya. Ja és hora que ho conegui i ho pategi! Tenim unes vistes espectaculars fins a baix a la carretera, la travessem i també travessem un riu… sorpresa, quin manat de fredolics! Aquests sí que no es deixen escapar: l’Albert i el Xavi corren a collir-los, sembla que hagin embogit per moments.
Seguim la ruta, ara amb una bossa de plàstic a les mans. Comencem amb un camí de pujada forta fins que anem a parar quasibé a la carretera, la travessem per sota i seguim pel caminet fins que no podem passar perquè hi han vaques al mig. Ens apropem més a les vaques pel camí i, de cop i volta, hem de sortir disparats pel camp perquè hi ha una petita baralla entre dues vaques. Quin ensurt que ens ha donat! Voregem el camí pel camp sense perdre de vista als toros i altres vaques del voltant i el tornem a agafar més endavant. Continuem pujant una mica fins arribar a un prat amb més vaques i vedellets. Tornem a veure les muntanyes de la Serra del Moixeró, poca estona perquè ens tornem a endinsar al bosc fins arribar al Refugi del Rebost amb una pujada contínua i força pendent. Ens quedem aquí a dinar amb unes vistes espectaculars del Pedraforca al fons, quin dia més radiant!
Mengem tranquil·lament perquè hem avançat força temps i ara només ens queden unes 2 horetes per arribar al Niu de l’Àliga. Arribarem als voltants de les 6 de la tarda, anant tranquils. Obrim el mapa i veiem que demà tindrem molt tros per fer, segurament ens hem equivocat al dividir la ruta per desnivell positiu… potser s’ha de dividir en funció de la distància, ja ho sabrem per una altra ocasió. Al cap d’una horeta ben bona, reprenem el camí. Ara serà tot pujada fins al refugi del Niu de l’Àliga i, pràcticament, sense bosc. El paisatge és molt bonic i les vistes del Penyes Altes, el Moixeró i el Cadí són maquíssimes… de fet, m’agrada més caminar en les alçades que no pas pels boscos.
Quan ens queden uns 300 m de desnivell positiu, veiem el Refugi del Niu de l’Àliga… que a prop està! Es veu molt bonic, allà dalt i sol… estarem com uns reis, ho intueixo. Mentre anem carenejant, mirem les muntanyetes que vam fer a l’hivern en esquís de muntanya: Puigllançada, Puigmal,… Dit i fet, a les 6 de la tarda arribem al refugi acompanyats d’un fort vent fresquet.
Quina sorpresa que tenim quan entrem al refugi: el tenim tot per a nosaltres!!! Demanem si ens poden fer els fredolics que hem collit per sopar i la guarda ens diu que sí, mmm… quin sopar que ens espera (a part dels fredolics, és clar)!
Dades de l’etapa:
– desnivell positiu: 2828 m
– desnivell negatiu: 1531 m
– temps: 10 h comptant les parades
Informació extreta:
– web oficial cavalls del vent
– mapa del cavalls del vent que ja teníem