El Ricard està constipat, tot i així no vol deixar d’anar a la muntanya. El dissabte ens trobem amb ell i amb el Xavi per sopar a Pont de Suert i hi passem la nit.
Diumenge, sense matinar massa, esmorzem i fem via fins a l’aparcament de la presa de Llauset. Fa un dia espectacular, però també molt fred… només en sortir del cotxe ens abriguem amb tota la roba que duem al damunt i no tardem a començar a caminar per entrar en calor.
Comencem a caminar al voltant de les 10 del matí, xino-xano. Passem pel túnel i voregem el llac, que sembla petit i no ho és, fins arribar al punt d’encreuament del camí que va al coll de Llauset i del que va al llac de Botornán. Ens fa més gràcia pujar pel coll de Llauset, ja que el Ricard ens vol ensenyar el què es pot fer en esquís de muntanya. A mesura que pugem, la terra va canviant de color fins a tornar-se negra com si fos terra volcànica… és molt bonic! Em recorda una mica quan vaig pujar al Teide. Arribem al coll i tenim unes vistes espectaculars… i taaaant que es poden fer coses en esquís, els nostres cervells ja van barrufant idees.
Ens abriguem una mica i seguim cap a la dreta, vorejant per sota fins a trobar les fites que ens duen al Culebras i grimpem un bon ratet. Abans d’arribar al primer cim, parem a fer un mos i mirem si hi ha algú passant pel pas del cavall… però, no. Seguim fent una mica la cabreta fins arribar al Tuc Culebras i veiem que l’Aneto està molt a prop, es fa estrany i tot… sempre que el veiem lluuuuuny!
Ara sí que toca fer el cavall, és fàcil i s’ha d’anar en compte que una petita relliscada pot donar lloc a un tobogan infinit. Arribem al Vallibierna i fem foto de grup… el món és petit, ens trobem un parell de coneguts i hi fem petar la xerrada fins que la boira ens diu prou i seguim. Decidim fer la ruta circular i tornar pel llac de Botornán.
La baixada és més o menys pedregosa, però anem fent xino-xano… anem molt lents tot xerrant. La sortida és curta i tenim temps de sobres. Això sí, hem de seguir les fites… molt important! Als estanyets Coma Arnau ens despista una tenda i seguim tot recte, cap allà on veiem la presa de Llauset. El Ricard diu que dóna la volta pel darrere per empalmar el GR; en canvi, el Xavi, l’Albert i jo seguim recte i intentem desgrimpar un munt de roques fins que veiem que no podem més perquè hi ha un bon salt… per no tornar enrere, voregem fins que veiem el camí a sota nostre i aquí sí que podem desgrimpar. Tot per mandra a tornar enrere i no és que hàgim guanyat temps, però sí que hem vist possibles baixades per l’hivern! 😊
Arribem més tard del previst, però sabem que a Pont de Suert ens donaran menjar… quina faaaam!
Track i mapa de ruta:
