Tot esperant…

Marsi
Marsi caminant en una platja solitària.
Sarah
Sarah saltant en una platja de Croàcia. A hores d’ara deu haver tornat a les seves arrels, després de dos anys sense posar-hi els peus: Portland. Sarah, et trobaré a faltar!
Jo disfrutant de la preciosa vista des de los Picos del Infierno.
028-Cim del Pic Maupas (3109m)m
En Dr. Korven al Maupàs. El meu gran amic i germà.

Com que tardaré uns quants dies, potser alguns mesos a tornar al monte… poso unes quantes fotos que no em canso mai de mirar-les ni de recordar. Són imatges que relaxen molt, que fan inspirar i et conviden a fer volar la ment cap a un món imaginari…

Encara que no lligui massa amb aquestes fotos, és bo tenir-ho present en moments difícils:

Caerse está permitido, levantarse es obligatorio”
Proverbi eslau

1 comentari a “Tot esperant…”

  1. Tot i que t’ardis, minuts, hores, dies, setmanes o mesos en tornar al “Monte”, saps que sempre les montanyes t’esperaran. Per trobar el relax, la inspiració, i obervar la tranquilitat paisagistica on ningú correr, ningú es fa nosa i on podras omplir els pulmons d’aire fresc i pur. No ho miris negativament, sino com un objectiu de voler i poder aconseguir dins d’un temps no gaire llarg.Segurament, així amb aquestes imatges, cada cop podras pensar un minut menys, un dia menys…. una setmana menys d’espera i flash…. arriba el dia de tornar a omplir la maleta, penjar-t’he les xiruques i començar a pujar novament una muntanya, un pic.Fins aviat, no deixis d’actualitzar el blog. Encarra que no parlem cada dia, sempre visito el blog per poder veure quin es el teu estat anímic.

Respon a Anònim Cancel·la la resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *