El dia es lleva mandrós, després de ploure tot un dia i tota una nit sencera. Ha refrescat i la boira és densa. Com que la previsió del temps és bona i ha d’anar millorant, decidim fer una de les voltes més llargues que tenim mirades. Comencem des del pàrking central de Vielha i anem direcció a Vilac per carretera (dies més tard sabem que hi ha camins paral·lels a la carretera). Just abans d’arribar al poble, tombem a la dreta i pugem un corriolet dretot que ens treu la son de les orelles en un moment!
Empalmem en una pista de terra que no la deixarem en tota la pujada, és molt còmode i poc pedragosa. L’únic que ens fa nosa és la boira densa i espessa, sembla que estiguem a Anglaterra! Al cap d’una hora ben bona, superem la boira i un gran sol ens rep donant-nos un bon dia. Les vistes són espectaculars i comencem a reconèixer cims: Tuc de Somont, Tuc de Nere i d’altres. Seguim pedalant per la Serra de Cuenques i voregem la cabana de Sallent… uns bonics records m’invaeixen d’un dia gris i fred d’hivern, on una colla ens vam refugiar en aquesta cabana després d’haver coronat el Tuc de Somont.
Ara ja planejant arribem fins a la cabana dera Coma d’Auran, parem a fer un mos ja que fa molta estona que pedalem i encara no hem menjat res. Les vistes són més que espectaculars i intuïm mil i una possibilitats de rutes per fer a l’hivern amb esquís… Arranquem empenyent la bici perquè abandonem la pista i anem per sobre l’herba, superem un petit collet i pugem a dalt de la bici, encara pedalant sobre herba, fins al Coret de Mont. Aquí costa de pedalar i s’ha de fer un joc d’equilibris i de ziga-zaga per superar els sots amagats sota l’herba.
Des del Coret de Mont veiem tota la vall de Varradòs i al fons de tot (no es veu) sabem que hi ha el Tuc d’Armèros, un altre record hivernal i aventurer. Ens preparem per baixar enmig de l’herba, no hi ha corriol definit i cada un baixa com vol o com pot fins a la cabana de Mont, on ens esperen uns preciosos i forts cavalls tot pasturant. Ens quedem una bona estona mirant-los i ells a nosaltres fins que ens agafen confiança i se’ns acosten. A mi em fan una mica de respecte, ja que són molt més grans que jo i tiro avall per la pista que va ziga-zaguejant pels Plans de Mont fins a creuar el riu.
Aquí és on veiem la primera presència humana en tot el dia, ja que tenim el salt eth Pish molt a prop i s’hi pot arribar en cotxe. Dubtem de si anar-lo a veure, però veiem que encara ens queda un bon tros de ruta i decidim seguir per la pista fins al Coth de Varradòs. Hem de parar un cop a inflar la roda de l’Albert, sembla que hagi tornat a punxar. Al Coth de Varradòs tenim boniques vistes del Plan de Moredo i ho reconeixem tot, ja que hi hem passat més d’un cop per fer el Tuc d’Armèros i el Pinçela.
Ara ja és tot baixada i ens deixem anar fins a la Bòrda de Lana, veiem que està oberta i l’olor ens fa entrar. Fem unes patates i un beure per matar el cuc. La volta ens està agradant molt i el temps s’està aguantant molt bé. Finalment, abans que la mandra ens deixi clavats a les cadires, tirem avall fins a Bagergue i agafem els caminets paral·lels a la carretera fins a Vielha. Ha sigut una gran i bonica volta!
Resum de la ruta: 61 km, 1800 m desnivell+, 7h i 44 minuts comptant les parades.
Track de la ruta i un petit tast: