Quina nit de por que hem passat! Hi ha hagut un temporal de diluvi, vent, llamps i trons. I això que a la nit desconnecto totalment al desenxufar-me dels audiòfons, la furgoneta no ha parat de moure’s de les ràfegues fortes del vent… no parava de demanar a l’Albert: segur que has posat el fre de mà? Tenia por de que caiguéssim a baix del precipici! 😱
Al matí, quan ens hem llevat, hem vist que no ha sigut poca cosa. Hi hagut una esllavissada a uns 50 metres d’on hem dormit. Per sort no ha tocat a cap cotxe i les quatre tendes que hi havia campades, han hagut de marxar “cames ajudeu-me”.
Amb l’Esther i el Jordi volem fer la volta normal de Le Tre Cime di Lavaredo i provar de fer un parell de vies ferrades, però al refugi Auronzo (que està just al costat d’on hem dormit) ens diuen que la ruta normal està tallada per una esllavissada produïda durant la nit i no es pot passar fins que no ho hagin netejat. Ens expliquen que podem fer la volta al revés i aventurar-nos si no hi ha cap altra esllavissada.
Estem impressionats i a mi no em fa massa gràcia caminar per sota de muntanyes de roca… pensant que ens pot caure rocs al damunt que hagin quedat mig solts durant la nit… Finalment, decidim anar-ho a inspeccionar.
Comencem a caminar des de l’aparcament mateix en sentit anti-horari, seguint el caminet que voreja les 3 muntanyes majestuoses Cimes de Lavaredo. Veiem personetes penjades a les parets enmig de núvols i boira que va passant, sembla una mica fantasmagòric tot plegat!
Seguim caminant fins arribar al refugi Locatelli i mirem si ens dóna temps de fer les dues vies ferrades, però com que la meteo no és massa segura i hem perdut força estona al matí mirant alternatives de les esllavissades, decidim fer només una via ferrada. Sense encantar-nos massa, fem via cap al Monte Paterno (2.744m) per la via ferrada Innerkofler.
La via ferrada Innerkofler és un camí fet durant la guerra mundial per travessar muntanyes, com la majoria de ferrades de les Dolomites. Comença amb una serie de túnels que va travessant la muntanya, els quals tenen petites finestretes amb bones vistes de les Cimes de Lavaredo i de l’altra vessant on hi ha llacs. M’imagino que eren els punts on podien controlar els enemics… mentre anàvem caminant, he intentat teletransportar-me i devia ser una situació molt compromesa, buf!
Un cop s’acaben els túnels, caminem per un camí esculpit a la roca, és estret amb un bon pati a sota. Cal que no badem massa, per molt fàcil que sigui. Just a sota del cim hem de fer una petita i fàcil grimpada per arribar a dalt. Primer estem sols, després comença a venir molta gent… sort que és una esplanada ampla!
Fem un mos mentre contemplem les valls que ens envolten, entre boira i boira. Estem meravellats de tanta roca amb formes diferents… i de saber que hi ha molts camins esculpits pels homes que lluitaven durant la guerra mundial!
Ens fem la foto de grup i comencem a baixar lentament, hem de deixar passar la gent que puja i ens fan anar més a poc a poc. Finalment, un cop arribats al camí aeri, seguim en direcció sud-est per fer la volta circular. Continua havent-hi una mica de joc amb claus, camins, mini-túnels, escaletes… ens endinsem enmig de la boira que ens acompanya tota l’estona… l’ambient continua sent fantasmagòric!
Quan la boira ens deixa, tenim unes vistes espectaculars amb uns bons patis a sota que impressionen! Seguim la “gincama” fins que baixem de la roca i arribem a la tartera, que és més fàcil del què sembla, que ens porta al camí normal que va al refugi Lavaredo. Estem rodejats de marmotes que no ens fan massa cas i juguen entre elles, anem caminant fins que passem pel costat d’uns llacs petits i pugem al coll per arribar al refugi. Aquí ja desapareixen les marmotes i apareix la civilització: hi ha molta gent! Veiem que la gent ve de la ruta normal, potser ja han tret les pedres de l’esllavissada… millor, així podrem fer una circular ben feta! 😊
L’últim tros se’ns fa una mica pesat: caminar per pista amb molta gent no està fet per nosaltres. Al cap d’unes 7 hores d’haver començat, arribem a la furgo amb molta gana!
És una circular moooolt recomanable. En un dia de bon temps i matinant, es pot afegir la via ferrada que es fa des del refugi Locatelli (via ferrada Toblinger Knoten a la Torre Toblinguer). Aquesta volta que hem fet és d’uns 14km i uns 900m de desnivell positiu. Hem tardat una mica més de 7 hores, comptant les parades.
Aquí teniu el track i el mapa de ruta: