Volta de la Coma de Varilles

Avui ens ajuntem amb la família d’Andorra, el Martí i el Miquel. També ve el company d’equip d’esquí de muntanya del Martí, el Marc. Això ja fa més respecte: tres andorrans amb l’equip més lleuger d’esquí de muntanya que hi ha al mercat i amb una condició física boníssima. Està clar, ens hauran d’esperar… i força! No hi fa res, aquesta sortida fa un any que la volem fer plegats i avui estem molt animats per fer-la.
Primer, anem a deixar un cotxe a la vall de Ransol que és on acabarem. Després, anem (amb l’altre cotxe) a la vall d’Incles i aquí comencem a foquejar. La pista encara no està neta i hem de fer els primers quilòmetres plans amb un ritme alegre perquè no se’ns allargui massa la jornada. Pugem fins al Port d’Incles, cada un al seu ritme… com tiben els que competeixen! A dalt se’ns obre unes vistes que m’agrada molt del Pirineu francès, el Pic de Rhule està guapíssim… el deixem per l’any que ve. Baixem i travessem els estanys petits de Fontargent fins a prop de la Jaça de Pinet, sense perdre massa alçada. La neu està espectacular, encara hi ha una capeta de neu pols.

Una de les millors baixades del dia amb el Pic de Rhule al fons.

Quan hem arribat al torrent de la Coma de Varilles, ens tornem a posar les pells i seguim amunt per la vall de la Coma de Varilles… és una vall llaaaarga, planera que va pujant poc a poc. El sol apreta fort i ho notem, anem bevent aigua i seguim sense parar. L’equip ultralleuger de les tres M (Miquel, Martí i Marc) volen i els perdem de vista, no hi fa res… seguim les seves traces i ja ens esperaran una hora o altra. Al final de la vall hem de superar un petit ressalt ample amb unes bones ziga-zagues, després ens hem de posar els esquís a l’esquena per pujar una petita canal que ens permet accedir a la vall de Ransol per la Portella de la Coma de Varilles. I a dalt, tenim unes vistes espectaculars de tota la vall de Ransol. Si volguéssim, des d’aquí podríem fer el cim de la Coma de Varilles… però, tirem avall que ja tenim ganes d’esquiar!

La baixada és la mateixa que quan es va a la Pala del Jan o al Pic de Ransol, molt bonica! Arribem al cotxe ben acalorats del sol, una mica cansats i molt satisfets. Ho celebrem amb una bona paella per dinar!

És una excursió que demana resistència física, ja que són uns 16 km i uns 1000 m de desnivell positiu. No hi ha gens de tècnica, només hi ha els 20 m de canal que, si la neu no està gelada, es pot fer sense grampons.

Us deixo un petit vídeo:

Track i mapa de ruta:
Powered by Wikiloc

Feu un comentari