Avui segueix fent bon dia i estem prou descansats de la gran sortida que vam fer ahir pel Coret de Mont, ens atrevim a fer una altra circular llarga en btt per la zona de l’Aran occidental i francès.
Comencem des de Vielha mateix, on tenim el campament base instal·lat, i anem en direcció a Bossost pel Camí Reiau que l’agafem des del poble d’Aubert. És un bonic i ombrívol camí recuperat dels vells temps que el feien servir per transportar mercaderies entre els pobles francesos i aranesos. Just abans d’arribar a Bossost, des de la rotonda que hi ha a l’entrada del poble, agafem la carretera que puja al Port del Portillón i comencem a pujar xino-xano. Al cap d’una estoneta, m’encreuo amb dos coneguts que baixen en bicis de muntanya, l’Aida i el Pol. Quina gràcia, el món és ben petit! Més amunt, tombem a la dreta per entrar en una pista força pedragosa i dreta que segueix fent ziga-zagues fins arribar al Coll del Portillón, una bona alternativa per fer el port sense haver de patir pels cotxes.
D’aquí baixem un trosset per carretera fins a trobar el trencall, a la nostra dreta, on surt la pista que va fins a la Cabana dera d’Artiga d’Aubàs. L’agafem i seguim pujant sense parar, sense descansar, fins al Còth de Baretja. Aquest tram també ens porta molts records hivernals, aquí vam triomfar: era un dia que hi havia molt risc d’allaus i ens vam anar a refugiar al bosc d’aquesta zona, vam fer el Pic de la Serra i el Tuc d’Aubàs amb una neu espectacular… va ser brutal! Ara a l’estiu també quedem sorpresos de les vistes que tenim des d’aquest coll, on descansem i mengem tranquil·lament perquè avui tenim ruta per estona.
Quan ja ens sentim una mica més valents, ens posem en marxa tot impregnant-nos del verd intens que ens ofereix l’entorn aranès gràcies a les generoses pluges d’aquesta primavera i estiu. Ara sí, saltem a la vessant francesa per un corriolet molt bonic amb muntanyes desconecudes i espectaculars… xalem de valent fins a creuar el rierol, on la pista torna a remuntar amunt. Aquí hem d’empènyer un trosset la bici perquè està ple de rocs fins que trobem una pista ampla i planera que va a parar a la Cabana de Campasaure.
Veiem que hi ha molta gent caminant, deu ser una zona de fàcil accés des de la vessant francesa… comencem a inspeccionar les muntanyes del nostre entorn (Pic de Campasaure, Tuc de Poilanèr,…) per l’hivern, mentre pedalem fàcilment per la pista en direcció al Còth de la Monjòia passant per la Cabana de Romingau.
La pista s’acaba una mica més endavant i es converteix en un corriol que no para de pujar. Ens trobem molta gent de baixada que ens miren amb unes cares com volent dir “què fan aquests amb la bici?”. Nosaltres saludem a tothom educadament i seguim pujant a dalt de la bici o empenyent-la segons el tram. Al final se’ns fa una mica feixuc, ja portem un bon tute a les cames, fa força calor, tenim gana i no ens donem per vençuts fins que arribem al Còth dera Monjòia. Un cop a dalt, ens deixem anar al terra per recuperar-nos i contemplar les espectaculars vistes de muntanyes i valls desconegudes. Recuperem l’alè i mengem una mica sense dir-nos res, ens sap greu trencar el silenci absolut que hi regna.
Ens fem les fotos de rigor i baixem muntanya avall, passant per l’antiga i abandonada Cabana dera Monjòia, en direcció a Artiga de Lin; no hi ha corriols ni pistes… tot és a “herba a través” buscant la millor línia (sí, sí, igual que amb els esquís) i intentant endevinar on NO hi ha els forats per no caure. Anem parant perquè hi ha trams que són una mica difícils, sobretot per mi, però es pot fer pràcticament tot a dalt de la bici fins a la Cabana dera Montanha d’Aubert i un tros més avall fins ben bé a l’entrada del bosc, on ja hi ha un petit corriolet. Aquí el pendent s’accentua moltíssim, és moooolt dret i el terra és força relliscós perquè està ple de branques, pinyes i terra sorrenca. L’Albert ho baixa tot a dalt de la bici, jo baixo trossets a peu perquè no m’atreveixo… no em vull obrir el cap xocant amb un arbre del bosc 😊.
Finalment, arribem a l’Ermita de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin per una pista asfaltada i la seguim fins al Pònt deth Planhòt que la deixem per agafar una altra pista, també asfaltada, que va pujant-planejant fins arribar al poble de Gausac passant pel bosc de Baricauva. De Gausac, ja tot baixada, arribem a Vielha molt contents i cansats.
Resum de la ruta: 61 km, 1700 m desnivell+, 7 hores i 37 minuts comptant les parades.
Track de la ruta i un petit tast: