Després d’estar pedalant durant uns dies pels ports mítics de França amb la bici de carretera, fem un canvi de xip i agafem les bicis de muntanya per instal·lar-nos durant més d’una setmana a la Vall d’Aran. Vielha serà el nostre campament base de tots aquests dies.
Triem una ruta a l’atzar de moltes que tenim mirades. Avui es preveu un bon dia i decidim fer una volta més o menys llarga, a veure què tal. Sortim des del pàrquing central de Vielha, agafem la carretera direcció Salardú. Passat el poble de Casarilh, agafem una pista (Camin des Banhs) a la dreta que surt des del Pont de la Garona i així evitem que els cotxes ens empipin. Passem per les aigües termals d’Arties, travessem el poble i tornem a enllaçar la carretera fins a Salardú. D’aquí agafem la pista asfaltada que puja per la Vall d’Aiguamòg fins als Banys de Tredós, una bonica vall que només la tenim vista vestida de blanc a l’hivern. Ens sorprèn els boscos i prats amb un verd viu, aquesta primavera hi hagut molta aigua i es nota! La pujada es fa una mica pesada perquè ens va plovisquejant i estem dubtant si recular o seguir.
Un cop arribat als Banys de Tredós, veiem que hi ha taxis que porten gent fins poc abans del refugi de Colomèrs. Nosaltres seguim pista amunt, la mateixa que fan els taxis, amb l’arriu d’Aiguamòg a la nostra dreta. Anem guanyant desnivell tot contemplant el Circ de Colomèrs al fons, el Tuc de Sendrosa a la nostra esquerra (ja comencem a estudiar línies per l’hivern) i el Tuc de Salana a la nostra dreta. Els taxis es queden en una corba, però nosaltres seguim amunt sense deixar la pista… això fa que l’ascens sigui fàcil i agraït perquè pots anar contemplant les muntanyes i el paisatge tranquil·lament. Només parem per fer fotos.
Arribats al peu del Tuc de Salana dubtem si fer-lo a peu (que és poc tros), perquè al nostre clatell hi tenim uns núvols negres i amenaçadors que no ens dónen massa tranquil·litat. Decidim baixar i deixar el Salana per l’hivern, tal com ens agrada fer-ho.
La pujada ja s’ha acabat i comença la baixada, primer per pista… baixem tan emocionats que ens saltem el trencall del sender que hem d’agafar. Un bon tros avall ens adonem que no tenim el track al gps, reculem pista amunt passant per unes cabanes molt xules i agafem el sender que va alternant terra, pedra i herba.
No és molt difícil, però no veiem els forats de tanta vegetació que hi ha i sovint tenim sotracs. A la nostra dreta hi ha la Vall de Valarties, hi tenim unes vistes espectaculars i el senderillo és força planer, però impressiona perquè no hi tenim massa espai per la bici. Passem per dos o tres túnels de miners molt bonics que posen emoció a la ruta fins arribar a una central elèctrica (crec). Aquí s’acaba el senderillo pla i comença una ruta d’enduro vermella que es diu Pruedo, molt difícil… l’Albert i jo hem de baixar de la bici més d’un cop perquè el terreny patina força. El paisatge és guapíssim, hi ha molta vegetació i molta verdor.
Anem pedalant-caminant fins arribar a una esplanada on hi ha la Cabana Mont-Romies, aquí és on comencen les rutes d’enduro traçades per Enduromies. Fins aquí hi pots accedir des de Gessa per la ruta Eth Esquiró i hi ha 3 baixades d’enduro. Nosaltres fem la blava, l’Eth Sanglièr que arriba a Salardú. És molt disfrutona i divertida! Acabem amb ganes de repetir-la! 🙂
Des de Salardú, agafem la carretera fins a Arties i aquí agafem el Camin de Salider, un sender molt bonic que el fa molta gent caminant, corrent o pedalant, fins al poble de Garòs on l’Albert té la primera punxada. Arribem a Vielha per carretera perquè, finalment, la tempesta ens ha caigut al damunt.
Arribem a la furgo xops amb un somriure d’orella a orella!
Resum de la ruta: 47 km, 1600 m desnivell+, 6 hores comptant les parades, força tècnica a la baixada.
Track de la ruta i un petit tastet: