Avui no farà massa bon temps, ha d’anar plovent al llarg del dia. L’aprofitem llogant un taxi que ens faci un recorregut pels voltants d’Ubud (costa est de Bali), ja que amb un sol dia no és suficient per veure tot Bali.
Comencem per la cascada Tegenungan que és una de les més visitades de Bali i només està a uns 20 minuts d’Ubud. Tansols el trajecte en cotxe ja és tota una aventura, anem avançant motos tot esquivant-les… sembla que hàgim de caure per la cuneta de tan que apura el taxista! Paguem entrada i comencem a baixar les escales, des de dalt es veu molt bonic perquè sembla que la cascada estigui enmig d’una vegetació molt densa, però a mesura que ens anem acostant la vegetació no està tan a prop de la cascada. Es veu bonica, però creiem que no és res de l’altre món… hem estat a altres cascades igual de boniques com aquesta i no hem hagut de pagar entrada. No sé si pels locals té algun significat religiós o sagrat, vam entendre que és d’aigües molt fredes. Està permès banyar-s’hi, però no ho fem perquè el dia no acompanya i estem mandrosos.
Al cap de poc marxem d’allà, ja que plovent no s’hi està gaire bé i fem camí al Temple Pura Goa Gajah o Cova de l’Elefant, on va ser un lloc important de meditació. Abans d’entrar ens expliquen que hem de comprar un “pareó” per posar-nos-el a la cintura, sinó no ens deixaran entrar. “Ja hi som!” -penso jo- i en triem un parell de ben xulos que després ens serveixin de tovallola a la platja o de mocador en cas que faci molt vent. Ens el posem a la cintura mirant de no trepitjar-lo i entrem al temple.
La cova de l’elefant és roca espulpida amb moltes figures, una meravella que fan els indonesians artistes! Hi ha molts detalls i per anar esculpint la pedra es necessita molta paciència, bé… com el ritme del país. Cada cop estic més segura de que anem malament a casa nostra, amb presses no anem a enlloc. Entrem a dins de la cova, hi ha moltes òfrenes i una estàtua que representa Ganesh (fill de Shiva que representa la saviesa i la intel·ligència).
Donem un volt pel temple, hi ha dues piscines naturals i molta vegetació al voltant. Ens agrada molt i es respira un ambient tranquil i respectuós.
Al cap d’una bona estona sortim del temple i ens dirigim a un altre temple que està a prop, el Gugung Kawi. És un temple que va ser dedicat al Déu de l’aigua i també és on van ser enterrats diversos membres de la família real. Són unes ruïnes amb moltes formes esculpides a les roques i als voltants hi ha arrossars. És molt bonic i passegem tranquil·lament pel recinte, ens hi sentim còmodes. Sortim del temple passant pel costat d’uns arrossars petits, ens emocionem molt i fem moltes fotos… sense saber que acabaríem el dia farts d’arrossars.
El taxista ens diu que abans d’anar a menjar ens portarà a un altre temple d’aigües termals anomenat Tirta Empul, on hi ha diverses piscines d’aigües calentes que signifiquen “fonts d’aigua beneïda”. És un lloc molt espiritual i es creu que aquesta aigua que ve del sòl té poders màgics, hi ha força gent resant i banyant-se. És un dels temples més importants de l’illa de Bali. El que ens crida més l’atenció és la quantitat de truites i peixos a dins d’aquestes piscines naturals, deu ser molt rica aquesta aigua. Pertot el temple hi ha moltes figures esculpides, els locals són uns grans artistes. Aviat ja hem donat la volta, no som gaire d’història ni de religions… i tenim molta gana!
El taxista ens explica ens portarà a un restaurant que té un mirador molt bonic dels volcans que estan a dins de Bali. L’Albert i jo ens ensumem que gaire barat no serà, però no diem res. El viatge torna a ser tota una aventura, és admirable com no tenen accidents! El restaurant-mirador de Kintamini està a dalt d’un turonet i realment hi ha unes boniques vistes del volcà i del llac Batur, també del volcà Agung. Llàstima que no faci gaire bon dia perquè la panoràmica és molt xula. Anem a dins del restaurant a agafar menjar (podem repetir tan com vulguem) i ens ho mengem mentre fem un reconeixement de la zona. Sabem que es pot pujar al volcà Batur, però no ens dóna temps.
Després d’omplir la panxeta i descansar una mica, fem cap a l’últim indret del dia: als famosos arrossars de Desa Pekraman Tegalalang. És un dels millors arrossars de Bali pel seu color intens, del verd esmeralda que es pot observar en l’època que comencen a créixer els arrossos. És molt gran i t’hi pots perdre perquè és com un laberint. Veiem alguns locals com treballen i com porten les eines en unes cistelles fetes a bases de canya de bambú a les espatlles. També hi ha ànecs i oques corrent per allà. Ens hi passegem una bona estona.
