Trømsdalstinden en travessa (1.238 m)

La setmana als Alps de Lyngen amb l’agència de viatges de muntanya Muntania Outdoors ja s’ha acabat, avui marxem dels alps cap a la ciutat de Trømso. El César, l’Albert i jo ens quedem un dia més i demanem al guia si ens pot fer un favor: deixar-nos a Fagernes i portar les nostres les maletes a l’hotel, així podrem fer el cim més alt de Trømso per la cara sud i arribar fins a Trømso esquiant. El guia ens diu que ens enveja perquè també ens hi acompanyaria, però ha de portar els altres del grup a l’aeroport… així que accepta la proposta de bon grat.

Avui no fa massa bon dia, però les previsions diuen que millorarà a mesura que vagin passant les hores. Els tres, amb el cansament acumulat de tota la setmana, comencem a foquejar xino-xano en direcció nor-oest. De seguida, veiem que no som els únics que hem tingut la brillant idea de fer el Trømsdalstinden en travessa o almenys per la cara sud, perquè hi ha traces. Les anem seguint més o menys fins que sortim del bosc i veiem un altre oasi blanc, més immens que el del Storgalten, amb el cim al davant. Això és un sense parar, tenim muntanyes infinites i fiords al nostre voltant amb mil possibilitats… no t’ho acabes pas!

Paisatge que deixem enrere just després de sortir del bosc
L’Albert i en César foquejant per l’oasi blanc

Seguim foquejant, vaig jo al davant i els altres dos em segueixen més enrere. Avui el cansament acumulat es nota força i fa calor, la temperatura ha pujat. Un cop arribat a la carena, no hi ha pèrdua, veiem Trømso petitet a l’altra vessant i també veiem el cim que vam fer el prime dia, el Nordfjellet… és impressionant. Parem uns 10 minuts a fer un mos i seguim amunt sense fer cap altra parada, estem en forma i fem els 1.200 m quasi del tirón. Abans d’arribar al cim hi ha una carena horitzontal amb una cornissa força gran, cal anar en compte. Arribem sols al cim i veiem gent a baix que puja per la vessant nord.

L’Albert arribant a la carena amb un bon paisatge de fons

Contemplem el paisatge amb molta atenció per poder retenir tot el que puguem perquè, ara sí, és l’últim dia que el veurem. Ens fem les fotos del cim i comencem a baixar per la cara nord. L’Albert decideix baixar recte en direcció nord, però li recordo que hi ha un bon ressalt i no sembla que estigui en bon estat. S’hi apropa i ho veu, aleshores hem de fer un flanqueig més cap al sud-oest per evitar aquest ressalt i poder baixar amb tranquil·litat fins als peus de la muntnaya. La neu està molt bé i gaudim de valent de l’última baixada noruega.

Cornisa amb vistes al sud
Foto al cim amb vistes de Trømso al fons

Des dels peus de la muntanya contemplem el què hem baixat amb un somriure d’orella a orella, estem molt satisfets! Ara la neu és més crosta i una mica més pesada, hem d’anar ràpid si no volem remar gaire. Entrem al parc de Trømso, on hi ha un circuit d’esquí de fons i comencem a trobar-hi gent que va amb esquís de muntanya, de fons o caminant… després de una setmana, tornem a la civlització i se’ns fa estrany. Sovint, vaig mirant enrere tot despedint-me de Noruega.

Després de remar força i de travessar el parc sense fi arribem a les primeres cases, ens traiem els esquís i busquem una parada d’autobús per poder tornar a l’hotel, estem força cansats i no hi volem arribar a peu. Ens hi esperem una bona estona menjant els quatre fruits secs que ens queda. Aquí a Noruega, els esquís estan permesos als autobusos i és tot un luxe!

L’Albert observant el ressalt que hem hagut d’evitar

És una excursió molt recomanable i diferent de la ruta normal. Ens ha sortit uns 16 km i uns 1.249 m de desnivell positiu. Us deixo el track i el mapa de ruta:

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *