Hem passat la nit a Cortina d’Ampezzo, ja que tota la tarda d’ahir va estar plovent i vam aprofitar per comprar menjar i anar a mirar botigues. Avui fa un dia radiant i esplèndid, no hi ha previsions de pluja… visca! Aprofitarem per anar a fer la Tofana di Rozes per la via ferrada Giovanni Lipella, de dificultat més aviat alta perquè és molt llarga i hi ha trams verticals, camins aeris i moltes galeries llargues… un gran escenari que van construir durant la Guerra Mundial.
Des de Cortina anem cap al refugi Angelo Dibona, on hi ha una esplanada per deixar-hi la furgo. Ens preparem i comencem l’excursió d’hora perquè tenim un bon tute per endavant.
La ruta comença per un caminoi que s’enfila suaument en direcció a les roques del massís de la Tofana di Rozes, no hi ha pèrdua. A mesura que anem guanyant alçada, les vistes es van fent més grans i més espectaculars… les parades s’ho valen!
Al cap d’una estoneta de fer ziga-zagues en pujada, arribem a la paret amb un forat molt gran i unes escales de ferro que s’endinsen cap a ell. Ja som a l’inici de la via ferrada Giovanni Lipella!
Ens preparem i el Jordi comença primer (molt emocionat) a endinsar-se a la Galeria Castelleto (molt llarga). Primer són escales verticals i després, a dins del forat, són més horitzontals i els esgraons són més amples. La galeria és llarga i ens hi passem una bona estona.
Finalment, després de passar una bona estona a les fosques i pujant escales amb el frontal al casc, veiem el final del túnel i la llum de dia… Quines vistes i quin pati que tenim a sota! Hem guanyat molta alçada de seguida. Ara cal anar en compte perquè anem resseguint la roca en horitzontal i el camí és aeri. Impressiona! Veig que anem fent trams en horitzontal i en vertical, anem guanyant alçada poc a poc… fins que arribem en una esplanada a una punta, amb un bon precipici a sota, on parem a fer un mos.
Mentre fem el descans veiem que a sota els nostres peus hi ha les trinxeres, semblen cucs que voregin els peus de la roca. Altre cop faig volar la imaginació, intento veure l’escena durant una guerra… em trec el barret per totes les persones que van construir aquestes galeries, que van posar les escales i van fer les trinxeres per poder defensar el seu país.
Un cop recuperats de cames, de braços i de panxa… seguim amunt! Però, abans traiem el cap a l’altre costat i veiem una imatge espectacular de les Tofanes germanes una mica enfarinades: di Mezzo i di Dentro.
Ara ja queda la part final fins al cim, on anirem una mica més a poc a poc perquè tenim gent al davant que no ens deixen passar. Ho aprofito per contemplar les vistes.
Quan arribem a la part final de la via ferrada, veiem la punta del cim que s’hi arriba a peu. L’Esther i el Jordi s’han quedat enrere, nosaltres seguim amunt i els esperem a dalt. Les vistes són fantasmagòriques amb la boira que va passant pels nostres nassos.
Finalment, arribem al cim Tofana di Rozes (3225m) molt contents! Les vistes són espectaculars, però veiem que estan arribant molts núvols… Mentre esperem a l’Esther i al Jordi, fem un mos i ens abriguem.
Fem la foto de grup al cim i comencem a baixar fins al punt final de la via ferrada, però ara girem cap a l’oest en direcció al refugi Camillo Giusani per un corriol pedregós que es fa una mica pesat.
Al refugi hi fem una altra parada, uns demanen cervesa i l’Albert es demana un plat d’espaguetis! 😊
Reunim les forces que ens queden per fer l’última part de la baixada fins a la furgo. Primer passem entremig de roques fins a una mena d’enforcadura, on ens espera una tartera fàcil amb ziga-zagues fins al corriol de pujada que hem fet al matí. Arribem a la furgoneta unes 8h més tard, exhausts i molt contents!
