L’anticicló ja ha arribat, després d’unes intenses nevades al Pirineu. De moment, no ens volem arriscar a trobar neu inestable i ens quedem al pre-Pirineu. Intentaré treure’m una espineta, un petit somni que tinc de fa molts anys: baixar la tartera del Pedraforca.
L’Albert té l’honor d’acompanyar-m’hi o potser ho fa perquè està cansat de sentir la cançoneta ja que, per ell, serà la tercera vegada que la baixa.
Amb el cotxe anem a l’aparcament que hi ha a sota del Refugi Lluís Estasen i carreguem els esquís a l’esquena per fer l’aproximació caminant fins al peu de la tartera, tardem una mitja hora ben bona. Hem d’anar en compte perquè el terra està gelat i podem caure.
Hi ha neu fins força avall, de seguida ens podem posar els esquís als peus i seguim la traça tartera amunt. Com canvia el paisatge! A l’estiu, sense neu, és una piscina inclinada de pedretes petites que rodolen sense parar… tot és molt marró i fosc. Ara, amb neu, és un llac blaaaanc on hi ressalten les roques que neixen als costats de la tartera i impressionen. M’agrada molt més ara, amb neu.
La pujada fins al principi de la tartera no té cap secret, només cal fer voltes maria a dojo. Des d’aquí dalt es pot pujar al Pedraforca sense esquís, però no hi anem perquè el genoll de l’Albert encara està en fase de recuperació… no s’hi vol arriscar. Contemplem les vistes del Cadí, de la Serra del Verd, de Gòsol,…
Fem fotos i baixem que tenim tota la tartera per nosaltres! La neu està bé al principi, crosta al mig que costa més i hi ha un tros de neu pols al final… un regalet! Amb l’emoció ens passem de llarg esquiant, hem de recular amb els esquís a l’esquena i enfonsant-nos a la neu… no hi fa res, el somni s’ha complert!
Us deixo un petit vídeo de la baixada, res de l’altre món, perquè us pugueu fer una idea de l’amplitud de la tartera i que no és tan difícil com sembla:
Refem el camí de la tartera al cotxe a peu, es fa una mica pesat… sobretot si hi ha gana! És una matinal molt curteta i molt bonica, amb vistes espectaculars del Berguedà si fa un dia radiant com el que ens ha fet a nosaltres.