“SoRTiDa eN SoLiTaRi”

No he fet un 3.000…
No he travessat cap llac, cap mar ni cap oceà…
No he escalat cap cascada de gel…
No he fet res de tot això. Aquest finde tocava anar al monte, però els pronòstics (que no sempre acerten) del temps no ho pintaven gaire maco i… a últim instant, el meu amic i jo hem aplaçat la sortida per un altre finde. Tot arriba…
Avui, per primer cop en uns quants dies, ha sortit el sol radiant… feia un dia de primavera. A casa no em podia quedar, m’ofegava. Des de dimarts tinc bici nova: el meu tiet me la va revisar de dalt a baix… M’he deixat portar per l’instint del meu cos: m’he posat el culot, una samarreta, unes vambes velles, unes ulleres de sol. En una motxilleta he entaforat el mòbil, la càmera de fotos, una ampolleta d’aigua, un paquet de kleenex, les piles pels audiòfons i les claus. Al garatx, he despenjat la bici neta, he buscat el casc i només he trobat un guant (el de la mà esquerra)… no sabia què fer i al final he decidit marxar amb un guant! Almenys només em faria mal una mà… 😊
He començat tirant cap a Suanya i cap als Gorgs blaus. Després, he girat cap a Rajadell passant pel camí vell… amb algunes parades fotogràfiques que no sabia si les podria arribar a fer per la poca-quasi-gens de bateria que portava! Tenir aquests paisatges primaverals al costat de casa i poder respirar aire pur, notar la brisca del vent sota un pacífic silenci que només és trencat pel moviment de les fulles, pel vent, pels xerrics d’alguns animalons… tot això acompanyat amb l’escalfor dolça del sol matiner… ja et purifiques tota l’ànima!

M’ha anat de conya un matí aventurer! Us he de dir que feia 3 anys que no tocava la bici i quasi no me’n recordava d’esquivar les pedretes, no tenia l’equilibri ni la potència de les cames d’abans… però, m’ho he passat bé recordant els vells temps en bici! 🙂

 

Apa, BON FINDE!!!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *