Avui és l’últim dia d’esquí abans de tornar cap a casa. Només tenim el matí, ja que a la tarda hem de rebre els Reis a casa. Portem força cansament acumulat entre el fred intens que ha fet durant tots aquests dies i el desnivell que portem a les cames.
Ahir, des del Mont Né, ens va agradar el Sommet du Jambet. Mirant al mapa, vam veure que també s’hi pot accedir per la cara sud-oest i és més curt. Anem a inspeccionar-ho i tindrem més coneixements de Luchonnais per quan hi tornem. Amb la furgoneta, ens hi arribem fins al poble de Caxauz-Dessus. És un poble molt petit i veiem que hi ha una mena de solar amb un parell de furgonetes aparcades. Hi deixem la nostra, ens posem les botes i els esquís a la motxilla perquè hem de caminar una mica fins a trobar la neu.
Si hi hagués més neu, podríem començar a foquejar des de l’aparcament mateix a bosc través. Caminem pel camí i a la primera corba ja trobem la neu, molt a prop d’una barrera que prohibeix el pas de vehicles. Calcem els esquís i foquegem pel camí, enmig del bosc, fins que s’obre i veiem totes les muntanyetes del voltant. N’hi ha moltes i totes són molt fàcils de fer!
Tenim el pic de l’Aigle, un dels més coneguts i transitats de la zona. Nosaltres seguim en direcció al Sommet du Jambet, tenim ganes de veure les vistes des d’aquesta banda. La neu ha marxat força i pugem tot esquivant les pedretes que sobresurten de la neu, deixant la pala per la baixada… no la volem destrossar. Avui fa caloreta, estem cansats i pugem a un ritme molt lent. No hi ha pressa, la sortida és molt curta i tenim molt temps.
Al cim tenim unes vistes fantàstiques del Mont Né i de tot Luchonnais, ens encanta veure el què hem anat fent durant aquests dies… m’encanta la sensació de poder reconèixer les muntanyes i recordar les sortides i tot el què he anat veient i vivint. Fem fotos, descansem una mica i baixem.
A la baixada, trobem una petita pala per estrenar. La fem junts i baixem esquiant amb una sincronització molt bonica! Només ens faltava algú que ens filmés. La part final és una mica “campi qui pugui” tot esquivant les pedres. Se’ns ha fet molt curta i sabem que hi tornarem, i tant!
És una excursió matinal molt gaudible i ràpida. Són uns 9 km i uns 800 m de desnivell positiu.
Track i mapa de ruta: