Si tornés a néixer…
podria sentir la música i
ballar amb ella en moments de solitud.
Si tornés a néixer…
seria més senzilla i
escoltaria més el meu cor.
Si tornés a néixer…
viuria en un poblet,
envoltada de natura i
respiraria aire pur.
Si tornés a néixer…
els ocellets em despertarien de bon matí,
beuria aigua fresca de la muntanya i
faria una mossegada de pa de pagès.
Si tornés a néixer…
als hiverns aniria al bosc a buscar llenya,
m’escalfaria les mans tot mirant la dansa del foc i
acariciaria el llom del meu guardià…
Com que no tornaré a néixer, que jo sàpiga, em quedaré allà on sóc i continuaré seguint el fil de la vida. Si te’l mires ben mirat, veuràs que el fil de la vida està format per un conjunt de fils més prims i, cada un d’ells, té unes característiques ben diferents que en conjunt fa que la nostra vida sigui així. Si aprens a combinar-los bé, destacant més uns que els altres segons el moment, la situació,… podràs conduir el teu camí a petició del teu cor i de la teva ment.
Si tu vols, la teva vida pot ser maca i gratificant. Només cal posar-hi una micona de sal i tastar-la.
Tornarem a néixer. tornarem a viure. Per sort, no recordarem res del que vàrem ser abans. Només sabrem que ens agraden més unes coses que altres, i que tindrem allò que diuen “don”. El tindrem, com el té totom, i intentarem descobrir-lo, agafant-lo i prenent el relleu del que, en morir, el va regalar al que ha nascut. Per sort.