Avui ens ajuntem una bona colla per fer la segona sortida de l’any. Sembla que comença a ser tradició: cada any per les vacances de Nadal ens trobem amb en Pito, la Montse i el Carles. Intentem fer, almenys, una sortida plegats.
Avui som molta gent, cada un ha portat els seus amics menys nosaltres. Ens deixem guiar per la Montse i el Carles, em fan una mica de por. Ens porten a la vall de Toran i, d’entrada, ens diuen que és una sortida exigent on s’ha de fer una mica la cabreta. A veure…
Quedem ben d’hora, encara és negra nit, i anem cap al refugi Dera Honeria. Ens costa arribar-hi, ja que la neu està molt avall. Ens canviem tranquil·lament i, abans de sortir, el Carles ens fa un petit briefing. Començarem junts, però a partir d’un punt cada un podrà triar la volta: una d’exigent i una altra de molt exigent. No hi ha massa opció!
Comencem a foquejar per la pista forestal fins a l’alçada d’uns 1400 m i aquí la deixem per endinsar-nos al bosc travessant-lo pel dret, ja comencem a fer la cabreta. Fa una mica de respecte perquè és una vall molt tancada i hi ha un mur força alt al voltant, dóna la impressió que no es pugui sortir d’allà. Una mica més amunt, ens dividim: la Montse i en Carles van a fer la sortida llarga, els altres anem a fer la sortida no tan llarga.
La neu està una mica pastosa i es fan pans als esquís, costa d’avançar. Amb poc recorregut hem pujat molt i no hi estem acostumats. Al cap d’una bona estona, sortim del bosc i tenim una mica d’obertura de la vall. Respirem més bé.
Tota l’estona anem seguint el riu Arbaet, en direcció sud-oest, fins arribar a una petita cabana que està enterrada (només es veuen les finestres).
![]() |
Sortint del bosc, mirant enrere. |
![]() |
Cabana de l’Arbaet enterrada. |
Passat la cabana, girem en direcció sud-est i veiem un altre mur al nostre davant. “I ara per on sortirem?” penso jo. Realment, és exigent aquesta volta i fa respecte. Parem una estoneta a fer un mos i a reagrupar-nos perquè cada un ha anat al seu ritme. Ara la neu comença a estar més bé i podem foquejar més ràpid amb menys esforç. A l’esquerra hi ha una petita paleta, la superem i a dalt podem gaudir d’unes vistes de tota la vall.
![]() |
Passant pel costat de la cabaneta amb un altre mur al davant. |
Seguim amb la mateixa direcció fins arribar a l’estany de Cauilha i el voregem. A la dreta hi tenim una petita canal ampla que segueix cap al sud-oest, intentem pujar-la amb esquís fent ziga-zagues… fins que notem el gel als nostres peus, alguns es posen les ganivetes i d’altres, els grampons. Això sembla un campi qui pugui.
![]() |
Arribant a l’estany de Coilhera. |
![]() |
Petita canal ampla regelada que hem de superar. |
Passat aquesta petita canal ampla, tenim una altra pala amb força pendent que hem de seguir fent ziga-zagues. Hi ha molt gel a sota i hem d’anar en compte a no patinar perquè tenim un bon pati a sota. El grup es va espaiant, cada un va al ritme que pot. Anem superant diferents pales fins arribar a l’esplanada que ens duu al cim de Sèrraplan.
![]() |
Dos nois del grup fent la cabreta o intentant-ho. |
![]() |
Més pales a superar. |
![]() |
Ja a l’esplanada que ens duu al cim. Al fons es veuen els primers del grup que han arribat al cim. |
Tenim unes vistes espectaculars dels cims que ens envolten com ara el Tuc de Betlen i el Montlude, els quals encara són desconeguts per mi. Fem un petit mos, foto de rigor i cap avall. El tram de la canal ampla es fa difícil perquè hi ha gel, intentem baixar-ho derrapant. A mi em costa molt, sobretot a nivell psicològic, però poc a poc ho superem. A partir d’aquí, gaudim de l’esquiada com nens petits amb sabates noves!
![]() |
Observant, des del cim Sèrraplan, com arriben els últims del grup. |
![]() |
Foto de rigor, un gran grup! |
Al refugi Dera Honeria, mentre ens refem amb una mica de menjar calent i beguda, esperem que arribin la Montse i el Carles… les cabretes de debò!
Aquesta volta és d’uns 16 km i uns 1270 m de desnivell positiu. No és massa llarga, però l’exigència del terreny duplica l’esforç i el cansanci. També, duplica el somriure d’orella a orella! 😀
Track de la ruta.