Senggigi, Lombok

11 agost 2015

Ens despertem quan surt el sol, ja ens hem acostumat a llevar-nos d’hora… anem sincronitzats amb el sol i la lluna, la nit i el dia. L’esmorzar que ens donen a l’hotel és molt pobre i no ens quedem massa tips, hem de recuperar tot el què hem perdut durant el trekking.

Anem caminant en direcció al port, que està molt a prop de l’hotel i, pel camí ens parem en un forn de pa per fer el “ressopó” de l’esmorzar. Es veu que l’establiment és d’un anglès i hi aliments europeus. Ara sí que podem anar al port tranquil·lament, tenim les panxes plenes. Allà demanem informació per comprar bitllets per anar a l’illa de Lembongan, però no ens aclarim amb els venedors… no els entenem massa. Decidim tornar al poble i negociar-ho en una agència, aprofitant que volem llogar una moto. Aquí ens aclarim més.

Primer condueix l’Albert i hem de fer esforços a pensar que hem de conduir per l’esquerra. Després, l’agafo jo i de seguida m’hi acostumo… realment, m’agraden les motos! Anem vorejant la costa tot resseguint els penya-segats i fem paradetes per fer fotos de les vistes que són molt xules.

Albert i Ari en moto.

Al cap d’una d’una bona estona de rodar parem en una platja a prop de Pemenang, on hi ha vistes de les tres illes Gili. L’Albert s’hi banya i jo em quedo sota les ombres de les palmeres. El mar està molt mogut i l’Albert es talla la cama amb un tros de corall, llavors surt de seguida de l’aigua perquè és un tipus de tall que costa molt de cicatritzar. La platja és molt xula, hi ha tot de cabanetes fetes amb fulles de palmera, hi ha molta ombra i estem solets. Al cap d’una estona, que ja tenim gana, decidim tornar a Senggigi i dinem al port que hi ha un mercat molt xulo de productes locals. El restaurant que triem està molt bé, mengem arran del mar mentre veiem uns pescadors al mig de l’aigua. Demanem peix fresc local i està boníssim!

Platja on s'hi banya l'Albert. Al fons es veuen les tres illes Gili.

Per pair el dinar anem al mercat i ens firem força, aprofitem per comprar regals per la família. Acabem la ruta en moto veient una posta de sol autèntica i màgica des del temple Batu Bolong, a prop de Senggigi. Acabem el dia sopant al restaurant de l’anglès i mengem soto ayam i un plat indi de vegetals amb curri. Està tot molt bo!

Inici de la posta sol.

12 agost 2015

Ens llevem a les 7 del matí sense despertador, ja no cal posar-lo… esmorzem a l’hotel i anem a fer-nos un massatge, però està tancat. Tornem a l’hotel a fer les maletes per fer temps… a les 10 ens presentem al davant del centre de massatges, el necessitem urgentment perquè tenim agulletes pertot el cos del trekking. A mi em toca una dona d’una quarantena d’anys, corpulenta i forta; a l’Albert li toca una noieta joveneta, primeta i maqueta… “això hauria de ser el revés” – penso. Ens demanen si volem el massatge fort i diem que sí. Ens fan estirar en una camilla, que té per potes canyes de bambú, i ens fan treure la roba. Només ens quedem amb les calces i els calçotets. Noto que la donota se m’enfila al damunt i comença a apretar a cor què vols… me’n penedeixo d’haver demanat un massatge fort; em fa força mal, sobretot a les zones on tinc més agulletes! Al final hi estic bé, li agafo el gustet i em relaxo… el massatge dura una hora de rellotge, ens el fan des de la punta del cap fins al dit petit del peu i ens cobren encara no uns 4 euros per massatge. Impressionant! Sortim ben despentinats i amb una cara de relaxats.

Tornem a l’hotel i fem temps fins que ens vénen a buscar per anar al port, on agafem un barco per anar a Lembongan… l’última illa de les vacances.

Reforços pel viatge: mini plàtans indonesians.

Feu un comentari