Salient – Cabana Tota dera Vop – Montcorbau

Després de descansar de la btt un parell de dies, tot seguint les recomanacions de la Montse Bacardit, decidim tornar a l’Aran Occidental que ens va captivar fa uns dies. Sabem que tindrem un dia net i esplèndid, amb les piles carregades, comencem a pedalar en direcció al poble Vilac (aquesta vegada per pista).

Just abans d’entrar a Vilac agafem una pista forestal, a la nostra dreta, que va pujant fent ziga-zagues. Recordem que la pista és força llarga i va pujant sense parar del dia que vam anar fins a Coret de Mont, així que ens ho prenem amb molta calma! Avui no hi ha ni un sol núvol i tenim unes vistes espectaculars del massís Maladeta-Aneto que ens deixa ben embadalits.

Vistes des de l’Estanho de Vilac.

Quan ja arribem al “pla” seguim vorejant la carena Mont Dera Solana passant per sota d’Era Cauva, Tuc de Somont, Tu de Nere… No deixem la pista fins que arribem a la Cabana Tota dera Vop. Arribem afamats i decidim fer un descans força llarg, s’hi està tan bé!

Contemplant les muntanyes que rodejarem per sota més tard.

Un cop recuperades les forces, seguim… no sabem com serà el tros de pujada que ens queda, ja que s’ha acabat la pista i sembla que tocarà empènyer la bici. Seguim el track, primer passem per l’Estanh dera Solana per un corriol planer i fàcil. Després, a través del prat, seguim pujant per un mix de corriol/trialera que hem d’empènyer la bici a trossos fins a la Coma Batalhèra, just a sota del Cap des Cròdos. Tenim unes vistes espectaculars i un bon pati a sota… sembla que estiguem fent esquí de muntanya amb la bici! 🙂

Un cop recuperat l’alè, ens col·loquem bé al damunt de la bici i comencem lliscar avall amb l’Aneto de fons… tot un luxe de la natura! La baixada comença fàcil fins que arribem a un punt que el corriol es converteix en un fotímer de zetes ben punxegudes, on hem de fer cops de manillar per superar les corbes. Molts cops he de posar el peu a terra, aquí és ideal per practicar l’equilibri… cosa que encara no en tinc amb la bici! De tant en tant, descansem tot collint gerds.

L’Albert xalant amb l’Aneto de fons i els pobles a baix de tot.

Anem baixant xino-xano, cada un al seu ritme fins que el corriol empalma amb una pista que segueix fent ziga-zagues menys pronunciades que ens permet baixar amb més “soltura”. Passem per la Mare de Déu de Montcorbau per anar a buscar el camí de retorn.

És una excrusió que s’ha de fer sí o sí. Cal tenir cames i ment oberta per poder-la fer amb alegria!

Resum de la ruta: 41 km i 1435 m desnivell+, quasi 6 hores comptant les parades (n’hem fet moltes perquè hem tingut un dia radiant!).

Track de la ruta i un petit tast:

Feu un comentari