Al cap de dos dies d’haver anat a escalar amb en Pep i de tenir un primer contacte amb la roca calcària Mallorquina, l’Esther i jo decidim provar d’escalar una via llarga (la més fàcil de totes).
Tornem a anar al sector de Sa Gubia, però avui matinem força: agafem el bus de les 7 del matí a Palma i, al cap de mitja hora, ens plantem a Can Penaso (un hotel-restaurant que està al mig de la carretera, entre Palma i Sóller). Esmorzem una mica i fem l’aproximació d’una mitja hora, tot seguint el llit del torrent sec fins a arribar a l’embut de Sa Gubia. L’esperó on hi ha la via es veu clarament.
Aquesta via comença a peu del camí. Està formada per 8 llargs i només hi ha les reunions equipades que algunes s’han de reforçar. De tant en tant, hi ha algun pitó que ens donarà un xic de confiança. És fàcil i disfrutona.
Els tres primers llargs els obre l’Esther, ja que el L1 (30 m, IV) és més el més difícil d’autoprotegir-se, el L2 (20 m, IV+) té una placa mantinguda molt bonica.
L3 (30 m, IV+): aquest llarg té dos sostres consecutius i es desvia cap a la dreta on hi ha reunió. A mig camí, hi ha un pitó. Entre la R-2 i aquest llarg cal anar en compte perquè hi ha un rusc d’abelles que pot ser perillós. Nosaltres no el vam veure.
L4 (35 m, IV): a partir d’aquí ja escalem en ensamble (un llarg cada una). Aquí tiro jo i me’n vaig cap a la dreta seguint una fissura molt maca, on aprofito per practicar a posar friends, tascons,…
L5 (50 m, V): és el llarg més difícil de tota la via i s’ha de seguir cap a l’esquerra fent una petita diagonal. L’Esther el fa amb cautela assegurant-se els passos fins arribar a la reunió, la qual està feta amb ponts de roca que potser cal reforçar-la. Ara ja ens toca el sol i no ens podem entretenir massa perquè ens podem torrar de valent. Anem per feina.
L6 (30 m, IV): A partir d’aquí, comença el festival de “Can Bústia” que no vaig entendre fins que ho vaig veure… un munt de forats amb possibilitats infinites per posar ponts de roca. La reunió està a mà dreta, és molt còmode i hi ha un petit desplom a sobre.
L7 (35 m, IV): el fa l’Esther i també gaudeix de les grans bústies! 🙂 Cal dirigir-se cap al diedre, superar un sostret amb un bon canto i, llavors, seguir amunt fins a trobar una gran repisa al costat d’un arbre on es fa la reunió.
L8 (25 m, IV): és molt ràpid de fer, es segueix cap a la dreta tot buscant el terreny més fàcil. S’arriba fins a un arbust on hi ha l’última reunió de la via en un pont de roca amb cadena i maillon.
Aquí s’acaba l’escalada, ara toca crestejar un tram de grau II que cal anar en compte. El fem sense corda i de cara a l’idea perquè el sol pica molt i ens queda poca aigua… no ens podem entretenir massa.
Retorn: Es pot rapel·lar per la via “la Ley del Deseo” o caminar per la pista del Camí de Muntanya. Nosaltres optem per la 2a opció, ja que fa molta calor i no ens volem rostir més. Aquest camí és còmode i llarguet que acaba a la carretera, des d’aquí tombem a mà dreta per arribar a Can Penaso. Després de fer una beguda fresqueta i un mos, mentre esperem el bus, anem a Sóller on ens banyem al mar amb molt de gust!
Informació de la via:
- bloc Racons
- llibre: Mallorca. A rock climbling guidebook to the island of Mallorca. Dels autors Alam James i Mark Glaister. Editorial RockFax.