Avui volíem fer una sortida al sud de l’illa de Lyngen, però sembla que el dia no s’aguantarà massa i ens quedem més a prop… just a la meitat de l’illa on hi ha el poble més gran. Aquí s’hi allotgen els altres 2 grups de Muntania Outdoors.
Sortim ben bé al costat del poble que, des d’on ens canviem, es veu un dels cims que podem fer avui segons la meteo. Ens canviem i comencem a foquejar pel parc del poble, on està ple de camins amb pujades i baixades… a l’estiu ha de ser molt xulo fer-ho en bici.
La pista està una mica gelada i hem d’anar en compte a no donar-nos castanyes massa fortes! Seguim foquejant fins que deixem el bosc enrere, no té pèrdua, i trobem el primer refugi lliure. Quedem meravellats! Res a veure amb els refugis del Pirineu català (n’hi ha cada un que fa pena!), és molt vell, però encara es conserva bé i té unes vistes espectaculars del fiord… avui no les podem gaudir gaire perquè el dia està realment lleig.
L’Albert i jo ja ens hi instal·làvem! 😊 Seguim foquejant amunt, el dia va empitjorant cada cop més. El Manu diu que hem de superar la pala ampla per on estem fent ziga-zagues, hem d’anar en compte perquè ha ventat força i hi ha trams que s’han quedat sense neu i hi aflora el gel. Poc a poc i clavant els cantos dels esquís, anem pujant sense problema fins arribar al pla. Al nostre davant se’ns apareix un gran circ de muntanyes al voltant, el meu cap ja comença a barrufar les diferents pujades i baixades que podríem arribar a fer en un dia de bon temps… no ens ho acabaríem pas! Seguim foquejant en pla passant pel costat del Kavringtinden (un altre cim que havíem contemplat fer, però està molt gelat i ventat) fins arribar a un altre refugi, aquest ja molt més gran i més nou que l’anterior. El Manu diu que entrem a fer un mos a dins amb un somriure a la cara, no sé perquè està content… potser ens vol ensenyar alguna cosa?
Traiem pells, fem les fotos de rigor i quan ja anem per baixar… veiem una cosa groga que vola pel cel, un helicòpter que està fent un rescat! No hem vist a ningú mentre pujàvem, deuen estar rescatant a algú que devia pujar en alguna muntanya del costat. Ens estem una estona mirant com l’helicòpter lluita contra el vent i la neu per poder aterrar… que al final ho aconsegueix. De manera instintiva, aplaudim ben contents. Ara sí que comencem a baixar, seguim a l’Albert que té el radar especial per trobar les bones neus… fins i tot amb mala visibilitat!
A mesura que anem arribant a la furgo, el dia es va aclarint… mecatxís, ja es podria haver aclarit abans per poder fer un altre cimet. Un altre dia serà! Com que encara és aviat, anem a un bar del poble que és el típic que va tothom després d’una jornada d’esquí i té forma de veler de pirates. Curiós.
Us deixo el track de la sortida. En total ens ha sortit 12 km i 1.037 m de desnivell positiu.