No us ha passat que, de vegades, aneu acumulant petites cosetes. Avui una, demà una altra i demà passat, una altra. Tot cap a dins, mica en mica. Al principi, no fan nosa i no hi penses. Però, quan portes uns quants dies (setmanes o mesos)… ja notes que vas un xic plenet/a. Però encara es pot suportar…
Fins que arriba un dia que fas això:
 |
| hummm… |
 |
| pppgggggggggmmmmm…. |
 |
| pppppuuuuuuffff!!!! |
I després quedes descansat/da i de gust! Oi que sí? Doncs, observeu… la naturalesa també ho fa!
Vinga, no acumuleu tensions/malestars/energies negatives… TOT A FORA! Vigileu com ho traieu, eh? 😉 Jo la primera…SaLuT!P.S. Les fotos són de geysirs d’Islàndia… preciosos i impactants!
M’agradaria saber expresar les coses tant clares i tan ilustratives com tu ho fas. La teva inventiva més enllà, del que et penses i jo més d’un cop t’ho he dit, series una gran escriptora. La naturalesa es com és, i comença a està tipa d’aquets humans tant poc civilitzats, fron el medi ambient. Realment trobem el que sembrem.