“Quan la muntanya us ha pres el cor,tot ve d’ella i tot us hi porta.”
Franz Schrader
No me’n recordo quan em va passar això, però m’hi sento identificada. Sé que quan era petita i mons pares em portaven a caminar per la muntanya, de seguida em cansava i els preguntava “falta gaire?”. Ells em responien “No, veus aquella curva d’allà dalt? Doncs, després d’aquest revolt ja hi serem”. M’animaven i continuava caminant, però després del revolt… veia que el camí continuava. Aleshores, el món em queia a sobre i tornava a preguntar “falta gaire? “Ara, el que més m’agrada és estar en aquests caminets sense fi; enmig de les grans valls, penya-segats, circs, tarteres, neu, cims, prats… tot allò que acompanya i conté la muntanya en si. No voldria que mai s’acabés això… és una font de purificació, d’energia única!