Hi ha moltes ganes d’esquiar, però sembla que la neu no acaba d’arribar. Amb la que hi ha, parlo amb en Qnill i el Guillem. Què fem? Mentre ens coneixem amb el Qnill i els seus amics, esmorzem i decidim on anar a foquejar… Hi ha moltes ganes de fer un Salòria, però no sabem si trobarem neu per la seva orientació sud. L’únic que l’ha fet és el Guillem i té ganes de repetir. Va, vinga… som-hi!
Girem cua cap a Os de Civís fins a l’últim edifici que hi ha al final de la carretera, el qual és un hotel. Deixem els cotxes allà i ens canviem. Caminem fins a la corba i veiem que ens podem calçar els esquís allà mateix, que bé! Fa un dia radiant i fred, per fi les temperatures baixen i diuen que nevarà… a veure si és veritat!
Seguim la pista fins a la tercera corba i la deixem a la nostra esquerra. Baixem pel camí que hi ha a sota i seguim el bosc amunt. El Salòria ens queda a la nostra dreta, no hi ha pèrdua. Seguim amunt, recte, fins al coll de Conflent on ens emportem una petita decepció: no hi ha neu a la vessant sud-est que és per on hem de pujar, està regnada per escobes… maleïdes escobes! Què fem? Doncs, carregar-nos els esquís a l’esquena i tirar amunt. No fa massa gràcia, però ja que hi som… amunt! Les escobes són pesadetes, et tiben cap avall, forcen els pals i els esquís i no et deixen caminar amb comdoditat. Ens ho agafem amb filosofia, almenys jo: el Qnill i el Guillem pugen força ràpid, potser volen oblidar-se de les escobes ben aviat. El Joan, el Gerard i jo anem xino-xano tot fent-nos fotos… que el dia és serè.
Quan arribem a la carena, ens posem els esquís els peus i ens abriguem força perquè bufa una ventisca ben fresqueta. Des d’aquí fins al cim, anem seguint la carena sense cap mena de dificultat. Les vistes són espectaculars: es veu el Monteixó, el pic de Norís, la Pica d’Estats,… Cada cop el vent és més fort i em costa avançar. Al cim no ens hi podem estar massa estona, traiem pells ràpidament, fem fotos amb els mòbils del Qnill i del Joan que jo ni goso treure la càmera de la funda. De seguida que estem a punt, baixem per la pala sud-oest. Al principi està molt gelada però, la neu cada cop està millor a mesura que perdem alçada i un petit somriure es va dibuixant en les nostres cares congelades. El Guillem ens guia per anar esquiant fins a les bordes de Conflent, però a l’oest es veu una pala irresistible i anem cap allà a tastar-la… quin disfrute! La neu està al seu punt i es pot baixar fins avall!
Veiem que podem arribar fins al final del torrent, però no ens coneixem la zona i no sabem si podrem sortir d’allà. Decidim retornar a les bordes de Conflent deixant el barranc, en direcció est. Ens tornem a trobar amb les escobes i les maleïm una mica fins a trobar la neu més avall. Posem pells per remuntar fins al coll de Conflent i aquí les tornem a treure per tastar el powder del bosc… un petit regal del Salòria!
Tanquem la jornada amb una gran volta, amb vistes espectaculars, amb un mini tastet de powder a la part final i amb un gran somriure d’orella a orella! La volta és d’uns 13 km i d’uns 1300 m de desnivell positiu. S’hi haurà de tornar amb més neu i esquiant fins a baix a les bordes… repetirem, segur!
Track i mapa de ruta: