Ja tenim les federatives del 2014, deu n’hi do com ens fan buidar les butxaques… al final resultarà car anar a la muntanya només pel fet de pagar l’assegurança! Ara que ja ho tenim, l’Albert i jo quedem amb el Berni per anar a la vall de Ransol que encara no la coneix.
Deixem el cotxe a uns 600 m de l’aparcament de la vall de Ransol, hi ha força neu i força gent… sembla que ens hàgim posat tots d’acord. Ens canviem tranquil·lament i comencem a foquejar a 1/4 d’11. És força tard, però la neu està dura i així li donem temps perquè es transformi.
Seguim la pista i les traces que van pel costat del riu dels Meners fins a sota de la petita canal ampla que puja fins a l’estany Mort. Aquí deixem les traces i fem un petit flanqueig, direcció oest, passant per la Font dels Clots de la Llosa i així accedim més directes als Estanys de Ransol. La neu està dura i, a trams, encara glaçada. Hem d’anar en compte. Anem fent petits descansos per curar una llaga del peu del Berni, per menjar i per xerrar.
Seguim amunt fins a la collada dels Meners, on fem un altre descans més llarg a la teulada d’una petita cabana. Aquí hi ha una parella de francesos que estan traient la neu de dins de la cabana, potser hi volen passar la nit. Tenen força feina perquè està ben colgada de neu, tan per fora com per dins! Les vistes del mur de la vall de Ransol són fantàstiques: Pic dels Meners, Pic de l’Estany Mort, Pic de Mil Menut, Pic de la Pala de Jan, Pic de Ransol i Pic de la Coma de Varilles… sembla que ens estiguin convidant a fer un tastet de cada un dels pics!
Agafem fred, el cos ens avisa de que hem de continuar. Ens aixequem i seguim flanquejant fins al peu del Sarrera, on hem de fer petites traces amb força voltes maria fins al cim, no hi ha cap dificultat i l’accés és molt còmode. Mentre pugem, veiem un grupet que van al Pic de la coma de Senyac… ens fan unes dentetes perquè es veu molt bonic, també. Tot no pot ser! Ens agrupem amb gent que ve de la vall de Sorteny, la qual també es veu molt bonica.
Al cim fem reconeixements de mooooltes muntanyes: Fontblanca per la cara sud, Pic del Salt, Thoumasset, Pica d’Estats,… no s’acaba mai. El Berni ens explica les mil i una canals que ha fet amb esquís, això ja és un altre nivell. Fem foto i baixem… la neu està molt bé fins a la collada de Meners. Després, fem un petit flanqueig per sobre de la cabana per tenir més baixada i tornem pel matíx camí de pujada.
Vam encertar d’anar poc a poc en la pujada, així vam tenir més bona neu a la baixada. És una sortida fàcil i curta, si es va de cara a la idea crec que es fa perfectament en 3 hores o, fins i tot, menys.
Avui no us puc posar el track de la sortida perquè el GPS em va demanar un dia de festa.