Després d’haver descobert una zona molt bonica i verge al Flamissella, volem fer una altra descoberta abans de que vingui el mal temps. Des d’Anàs agafem la furgo i anem cap al port de la Bonaigua. Deixem la furgo una mica més amunt del restaurant Les Ares i podem sortir amb els esquís posats als peus. Avui tampoc hem matinat massa, aquest any no toca matinar. Anem a provar, a veure què surt.
Pugem directament fins a l’Estanyol de Gerber, el sol apreta i la neu ja comença a transformar-se… Seguim les traces ben marcades del pas de centenars esquís al llarg de la temporada, esquivem aquest estanyol i l’Estany Petit pels voltants perquè l’aigua ja aflora a la superfície. Quan arribem a l’Estany de Gerber, dubtem si passar pel mig o vorejar-lo. L’Albert comprova la profunditat del gel i diu que encara hi ha una bona capa gruixuda i que no hi ha perill. El Xavi el travessa corre a cuita, jo tampoc m’encanto massa al veure que hi ha unes quantes esquerdes… No tinc ganes de fer-me una remullada gelada.
Seguim amunt passant per l’Estany Negre de baix encara cobert per la neu fins arribar al refugi Gerber “Mataró”. Aquest sí que es veu bé i de lluny, està pintat en taronja!
Aquí ja comencem a trobar gent, és una zona força transitada. Mirem al mapa per decidir la ruta definitiva. Ens decantem pel Bassiero per la seva collada. Voregem l’Estany Negre de dalt i arribem al petit circ format per la collada del Bassiero, els Pics de Bassiero i el coll de Bassiero. És molt bonic i, si hi ha prou neu, es poden fer unes quantes baixades. Veiem una canal molt xula i ben conservada que hi ha entre els dos Pics del Bassiero, la deixem per la pròxima temporada. Pugem per la collada del Bassiero, és força dreta i cal anar en compte perquè patina. El tram final el fem amb els esquís a l’esquena per falta de neu. Quan arribem a dalt, tenim unes grans vistes del Bassiero amb la seva pala i de la vall de Cabanes. Continuem amunt amb els esquís als peus fins a dalt del cim, mentre se’ns fa aigua a la boca pensant com serà la pala de baixada. El cel es va tapant, no hi fa res… quasi ja som a dalt.
Arribem al cim amb la neu molt dura i sense sol. Intentem reconèixer les muntanyes de la zona del Parc Natural d’Aigüestortes. Es veu la Vall d’Aran ben nevada, és ben bé que té un altre clima o microclima. Fem un mos, fotos i baixem en direcció a la vall de Cabanes passant per l’Estany Blau, per aprofitar tota la pala de baixada. Al principi la neu està dura, però després està molt fineta i molt esquiable.
Passem l’Estany Blau de llarg fins arribar a prop de l’Estany de Cabanes, girem a l’esquerra (NO) per remuntar pel coll de Xemeneies i així tornar a la vall de Gerber. A dalt de tot del coll no hi ha neu, hem de tornar a posar-nos els esquís a l’esquena per superar-lo. Però, per sorpresa nostra, tampoc hi ha neu per l’altra banda fins un tros més avall. Costa de baixar aquest tram perquè hi ha moltes pedretes petites que rellisquen molt i a sota hi tenim un bon pati. Baixem poc a poc i amb bona lletra fins a trobar la neu. Ens posem els esquís als peus i fem una baixada força dreta i molt bonica!
Llavors, tot és molt fàcil: tirem recte i avall fins a trobar el camí de pujada. Està molt bé aquesta volta perquè t’estalvies de tornar a travessar l’Estany de Gerber i de remar una bona estona. Intentem no perdre velocitat per remar el mínim possible.
És una bona volta i molt bonica per fer un primer contacte en aquesta zona. Veus les dues valls i se t’obre la ment per idealitzar moltes rutes noves. Val molt la pena! Són uns 14 km i 1300 m de desnivell positiu.
Track i mapa de ruta: