Portem tres dies de mal temps amb molta neu i molt vent. El risc d’allaus ha pujat fins a 4, l’estació d’esquí Baquèira-Beret va haver de tancar un dia per vents molt forts. L’endemà de la gran nevada, vam fer un curs d’esquí freeride amb el Cristian i vam baixar per la cara N de Bagergue, molt recomanable.
Vist el panorama, no podem fer massa cosa per la Vall d’Aran. La Montse i en Carles ens recomanen anar al sector de Bagneres de Luchon, on és la millor opció en moments d’alt risc d’allaus. Doncs, anem cap allà que hi falta gent.
Marxem ben d’hora al matí a Bagneres i d’aquí anem fins al poble de l’Artigue. Veiem que a l’entrada del poble hi ha força cotxes, els francesos matinen i són molt bons excursionistes. N’hauríem d’aprendre d’ells. Esmorzem a la furgo mentre esperem que el sol apunti més amunt, fa molt fred… estem a uns 10 graus sota zero. La neu es mantindrà en bones condicions, ho intuim.
Finalment, ens traiem la mandra del cos i comencem a foquejar. Els arbres estan blanquets, la neu està toveta i s’enlaira fàcilment… quin luxe! Després de fer una paleta amb moltes ziga-zagues, caranegem la muntanya amb el poble de Bagneres de Luchon als nostres peus. Una bona vista de bon matí.
Després, girem cap a l’est en direcció al Pla de Montmajou on passem pel davant d’una petita caseta de pastors. Des d’aquí, en direcció nord-est, ja comencem a enfilar-nos a dalt de la carena fins arribar al primer cim del dia: Pic de Bacanère. La carena està ventada i cal anar en ganivetes. Fa fred, el vent no és molt intens i s’aguanta bé gràcies a l’escalfor del sol. Les vistes de les muntanyes són espectaculars i ens agafen ganes de baixar esquiant per totes!
Des del Pic de la Bacanère fem un flanqueig, en direcció nord, sense perdre massa alçada i remuntem fins arribar al Pic de la Hage. Des de dalt, tenim molt bones vistes de la vessant nord… hi haurem de venir un altre dia. Ara sí que traiem pells i baixem esquiant fins a la cabana Salode, quina baixada… tota amb neu pols i estem completament sols! 🙂 Una mica més, ens despistem i seguim baixant fins al poble de Cier-der-Luchon. Sort que hem connectat amb la realitat a temps i ens hem parat a la cabana. Una mica a contracor, ens posem les pells i remuntem per sota de la Bacanère per tornar cap al bosc pel qual hem vingut.
