Per què són màgiques les sortides i postes de sol? Gràcies al sol tenim vida, ens podem escalfar, ens fa somriure, ens fa aixecar el cap i mirar cap amunt tot tancant-nos els ullets perquè no ens enlluerni,…
Us imagineu viure sense sol? Quan plou o quan hi ha el cel ennuvolat, ens costa més de somriure? Estem més apagats? Oi que sí? No vull dir que els dies de pluja no siguin bonics, i tant que sí! Però, avui el protagonista és el sol.
Durant l’estada als ALPS, he vist unes quantes postes i sortides del sol… és un moment instantani, on tot s’atura i tot queda focalitzat al sol mentre aquest mor o neix… és MÀGIC! Puc passar molt fred o molta calor, però no m’importa… em quedo hipnotitzada. No puc fer-hi més.
Un altre motiu més per estar al monte, al mar, al camp… no hi ha res millor que estar en contacte amb la mare natura. Només fa tres dies que estic a casa i ja tinc la sensació de que m’ofego, que el sostre m’aixafa el cap.. Si podem, hem d’aixecar el vol cap allà on ens sentim LLIURES!!!
sabies que just quan el sol es pon, neix en una altra part del món?El sol es pon; la nit inunda i neix el món de la foscor també inundat de vida.En qualsevol sortida a l’estimat Piri, intento caminar un temps de nit abans de l’alba; és quan se sent més a la natura.
Hola Arix!, intentaré posar sempre que pugui comentaris, com l’anterior sobre la nit. Ja m’entens…
Ei dr korven!I tant… els comentaris són ben rebuts! :)És ben cert això que dius… fa poc que coneixo la vida de la foscor, de la nit… també té la seva bellesa.Hi ha tantes coses per conèixer, per experimentar!
hi ha moltes coses per a coneixer, i no cal anar gaire lluny.