12 agost 2015
El barco que agafem per anar de Senggigi (Lombok) a Lembongan, una petita illa que està entre Lombok i Bali, és molt petit i s’omple de seguida. El mar està força mogut i el barco dóna cops molt forts, és impossible llegir o escriure durant el viatge. Fem una mega-volta: Senggigi – Gili Trawagan – Gili Air – Lombok – Lembongan.
Arribem a Lembongan passades les 4 de la tarda, veiem que la marea ha baixat molt i hem d’arribar a la platja amb el nostre propi peu… sort que aquesta vegada portem xancles! Les maletes arriben en una barqueta de pescadors conduida per un gondoler, molt autèntic! Ens enfilem en un pick-up per anar al nord de l’illa que és on tenim l’hotel reservat, el PLANET NOMADAS. És molt nou, només fa dos mesos que l’han obert i es veu molt ben cuidat: la decoració, l’atenció, el menjar… tot. crec que serà una bona manera d’acabar les vacances ben relaxats.
El Dani, un dels tres socis, ens explica el funcionament de l’hotel i el que podem visitar mentre estem a l’illa… en aquests moments, estem desubicats tal com passa cada cop que canviem d’illa. Al cap de poc arriba en Jose Andrés, el guia de submarinisme que vaig tenir quan vaig anar al Mar Roig fa uns 7 anys. Quina il·lusió tornar-lo a veure! Després d’actualitzar-nos sobre les nostres vides, ens deixa una moto perquè puguem voltar per l’illa i ens diu que ens afanyem per veure la posta de sol. Agafo la moto i veig que he d’anar poc a poc perquè el terra està ple de sotracs i els carrers són força estrets… costa de conduir una moto tan vella i anant dues persones al damunt. No sabem massa on anem i el sol es va ponent… Finalment, arribem a la punta més occidental de l’illa i el sol ja ha marxat, però veiem les últimes llums del dia des del port on hem arribat aquest matí. Tornem de nit a l’hotel ben atabalats dels forats i de l’enlluernament de les motos que ens trobem de cara. Entrem a l’hotel afamats, però ha marxat la llum i no ens poden donar sopar… mentrestant, mirem les fotos que hem fet durant el dia.
Finalment, quan la llum torna, fem un sopar més occidental i espanyol que ja estem una mica tips de tan nasi i mi goreng.
13 agost 2015
Ens llevem amb el cant dels galls, fem un bon esmorzar a l’hotel i després passegem una mica per la vora del mar tot mirant com els locals treballen collint algues. A les 10 del matí faig una pràctica de submarinisme a la piscina per recordar els aspectes més importants, l’Albert es queda a la gandula llegint i fent un cafè. Quan sortim de l’aigua ja és l’hora de dinar i deixem la immersió per la tarda.
Després de dinar, agafem una barqueta i anem una mica mar endins, arribem fins a la costa de Nusa Lembongan i ens parem al davant d’uns cultius d’algues marines. Faig la primera immersió amb un grupet de gent i l’Albert fa snorkel. Mentre ens endinsem al fons del mar vaig recordant el primer viatge que vaig fer a Maldives: el fort corrent d’aigua, el color blau intens i la quantitat de peixos petits i grans que es veuen… havia oblidat com m’agradava el món submarí. Baixem fins a 25 m i veiem dues tortugues i una manta petita. Pugem a superfície al cap de mitja horeta perquè a un del grup se li ha acabat l’aire, mecatxís! Ens esperem una estoneta i fem la segona immersió al davant del Mangrove Forest, a prop d’on tenim l’hotel. Pel camí veiem uns dofins que salten, molt bonic! Al punt on hem anclat la barca per fer la segona immersió hi ha molts corrents forts, el que farem serà començar la immersió aquí per sortir més avall de la costa i la barca ens vindrà a recollir. Ens comenta la guia que aquesta immersió és poc fonda, només arribarem fins als 15 metres, però hem de vigilar perquè el corrent d’avui és molt fort i no podem superar el límit del port, sinó l’aigua ens pot emportar mar endins i potser no podríem sortir-ne mai més. Glups! Tot i així, aquesta immersió m’encanta perquè és com mirar una pel·lícula: t’hi estàs sense fer res mentre veus com passen els peixos que neden a contra corrent.
Tornem a l’hotel per dutxar-nos i marxem amb la moto per veure la posta de sol a les piscines naturals Devil’s Tears (llàgrimes del diable). Quedem al·lucinats, és un lloc màgic, pur, ple de pau i tranquil·litat. No hi ha paraules per descriure els colors de la posta de sol junt amb el soroll que fa el mar cada cop que pica contra les roques i les llàgrimes del diable que van regalimant al mar, altre cop.
Quan ens quedem a les fosques, tornem a l’hotel i sopem pernil salat que ens ve molt de gust. Anem a dormir com les gallines perquè estem molt cansats.
14 agost 2015
Ens tornem a despertar amb el cant del gall, esmorzem i agafem la moto en direcció a l’illa veïna Nusa Ceningan. Creuem el llarg pont de fusta groc i visitem els penya-segats més impressionants que hem vist fins ara. Els resorts tenen muntada una atracció pels turistes anomenada “jumping”, són punts de diferents penya-segats per saltar a l’aigua i alguns els fan pagar. Aquí també és la meca del surf per les grans onades que s’hi fan. Hi ha indrets molt bonics com la Secret Beach, el Blue Lagon,… Ens hi passem tot el matí amb la moto i també veiem un gran indret on cultiven moltes algues.
Per dinar, tornem a la Nusa Lembongan i anem al restaurant Haití que ens ha recomanat el Jose Andrés. Creiem que és un dels restaurants més luxosos de l’illa i hi mengem molt bé. Passem la tarda a la Mushroom beach, tot i haver-hi molta gent, estem molt tranquils… l’aigua està a una temperatura ideal i el mar està pla com un plat.
Finalment, marxem a reservar bitllets del barco per demà que ja tornem cap a Bali. Fins que no s’acabi de pondre el sol, decidim inspeccionar un parell de platges i no ens acaba de convèncer cap. Ens quedem a la Mushroom beach perquè creiem que és la millor platja per veure com es pon el sol… i no ens equivoquem, tenim unes vistes espectaculars del volcà Agung de Bali. Això és una bona manera de despedir-nos d’Indonèsia: tranquil·litat i natura pura.