Abans d’acabar l’any 2007 en Rafa em va convidar a anar al Festival de Gel que es feia a la Vall de Fournel durant els primers dies de gener del 2008. Sense saber massa què faríem ni de com seria tot plegat, hi vaig anar amb ganes de conèixer un món nou i gent nova. Aquí és on vaig conèixer la Raquel García, el Ferran Martínez, l’Anton Fondevila, en Lluís Baciero i més gent.
En aquest festival em vaig estrenar en el món de l’escalada en gel. Havia nevat molt els dies anteriors i les cascades no eren massa netes per poder-hi escalar còmodament, però… igualment vam poder fer activitat. Un dels records que se’m van quedar més registrats és el primer dia que vam fer activitat, l’aproximació era una mica llarga i hi havia molta neu… a mi m’arribava fins a la cintura o més i en Lluís va obrir traça amb les mans i sense guants!!!! Jo al·lucinava, estàvem a 12 sota zero o més i ell tan ample… fins i tot m’havia d’escalfar les meves mans que estaven enfundades per dues capes de guants!
Durant aquesta estada em vaig fer molt amb en Lluís, no em deixava mai sola. Jo només coneixia en Rafa, però ell també anava a fer altres activitats i en Lluís es quedava sempre amb mi. No li importava fer una altra cosa més bàsica per mi, anava a gaudir de l’estada. M’explicava per a què servia cada cosa i quan s’havia de fer servir. Recordo que no tenia mai fred i sempre tenia un somriure a la cara… era una persona molt pacient amb un gran cor.
Recordo que em parlava molt de la seva dona (actualment ex-dona) i de la seva filla amb una gran estimança als ulls. Les vaig conèixer més tard, a la festa dels 50 anys del Rafa Vadillo, i són unes grans persones.
També, més tard, em va voler dur a la Panxa del Bou a escalar tota una tarda sencera. Em va explicar com funcionava un rocòdrom, tot el què s’hi pot fer i com solen ser els entrenaments.
Lluís, recordaré sempre l’energia i tranquil·litat que transmeties i el gran somriure.
Una forta abraçada.