Està éssent una temporada estranya, els caps de setmana no van acompanyats d’una bona méteo i fa mandra sortir cap de setmana sí i cap de setmana també amb vent, fred i pluja… sobretot quan has passat una setmana intensa amb molta feina. Aviat se’ns acaben les idees… Tot i així, com que no hi ha risc d’allaus, mirem de fer un cim que fa temps que ens fa gràcia a Andorra. Aquest és l’Alt del Griu, a la zona d’Encamp.
Avui som 3: en Xavi, l’Albert i jo. Sortim junts de Santpedor i parem a esmorzar al Viena d’Andorra, així no hem de pensar en l’aparcament. El dia serà bo, farà fred a primera hora… no tenim pressa. Amb les panxes plenes i les bufetes buides, seguim amunt en direcció a Encamp. Passat el poble, agafem la carretera els Cortals d’Encamp i pugem fins a arribar a una mena de borda, on podem deixar la furgoneta al costat de l’esplanada.
Ens posem les pells de foca i tirem amunt pel coll evident que tenim just al davant. Anem molt lents, estem cansats. Sort que és una sortida de pocs quilòmetres. Superat el primer ressalt, tenim el circ al davant amb el parell de canals que s’enfilen fins a dalt del cim. És una zona que costa d’accedir-hi per la facilitat de tenir un alt risc d’allaus. Imposa.
La ruta normal és per la canal ampla, però ens fa mandra anar fins al fons del circ. Decidim anar pel tubet més estret que tenim a l’esquerra de la canal d’Entinyola, el qual ens porta directament al cim. Comencem a pujar-lo amb els esquís i ganivetes als peus, però la neu està molt dura encara i la verticalitat no ens fa massa gràcia. Finalment, a mitja canal, ens posem els esquís a l’esquena i els grampons als peus. Així avancem més ràpid i ens desviem cap a la dreta, a la roca, per no estar tan exposats. Estem totalment sols amb una bella tranquil·litat i un silenci energètic. Agraeixo aquests dies i més a la muntanya.
A dalt de les roques parem a menjar, ja fa estona que tenim l’esmorzar als peus. Contemplem el paisatge i veiem que la neu no tardarà a marxar, si no torna a nevar. Al cap de poc, carenegem caminant fins al cim i veiem l’estació d’esquí de Grau Roig a l’altra banda i la zona del circ de Pessons més a la dreta. És bonic quan vas encaixant les diferents peces del puzzle a dins del teu cap.
Després de fer fotos, de respirar aire pur una bona estona, ens traiem les pells i marxem avall per la canal que hem pujat. Esperem que la neu s’hagi estovat prou… La part de dalt segueix igual de dura, baixem en compte. La part del mig s’estreny més, però la neu ja està més bé i podem gaudir baixant fins que s’eixampla totalment… Seguim sense parar fins arribar a la furgoneta com si ens empaités algun animal del bosc. Ha estat una bona sortida i molt distreta d’uns 7 o 8 km i uns 890 m de desnivell positiu.
Track de la sortida.