 |
| des del Refugi Estós, abans de pujar als Gourgs Blancs. |
Mira que n’és de bonica la lluna,
i això que sovint té llacunes.
Si la mires, et mira.
Si camines, t’acompanya.
Si està panxa-contenta,
la nit t’il·lumina.
Mira que n’és de bonica la lluna,
i la por que em feia de menuda!
Cada nit és diferent,
però igual de bonica.
Igual que el seu germà sol,
sense ella no hi viuríem.
Si els núvols tapen els estels,
allarguem el coll amunt
i si tenim sort, somriem!
Mira que n’és de bonica la lluna,
ens ve a veure cada nit
a dir-nos bona nit!
Doncs… apa, BONA NIT!!!! 😀