“La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. (…)
Una història inoblidable i emocionant. Vides que s’entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d’un espectador-narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d’acolorits fragments de bellesa”
Abans de començar a llegir aquest llibre, vaig llegir el resum que posen al darrere dels llibres (aquí dalt en teniu una part) i sense entendre res me’l vaig emportar a Austràlia per fer més curtes les eternes hores de vol… Vaig tardar a començar-lo, però després de llegir el primer estrany, peculiar i original capítol no l’he pogut deixar ni un segon. És curiós que el narrador sigui la Mort, que t’expliqui com veu els humans, les coses estranyes i absurdes que fem. També et fa quatre cèntims de com s’emporta les ànimes i com els humans reben la mort… Però, tot i així, ella no és la protagonista. Ho és la Liesel, la nena de nou anys, que malgrat el món que la rodeja sempre troba una petita xispa positiva, sigui on sigui, que la manté viva i sobreviu enmig de la dictadura de Hitler. També destaquen uns renecs entranyables: saumensch, saukerl o arschloch… difícils d’oblidar.
Que espereu a llegir-lo? 😊
Ostres ari, doncs sembla curios el llibre. Mel apunto, per llegir-me’l.Jo et recomano el llibre, “El caçador d’estels” de Khaled Kosseini.Vagi be!
Mons… apuntat el teu llibre! 🙂