És dissabte i en Pep no ha d’estudiar, pot fer festa. Visca! Quedem amb en Marsi i l’Argie a l’hotel Can Penasso, que està a prop d’on anirem a escalar. Matinem per evitar el sol, però en Marsi i l’Argie tarden una mica a arribar… doncs, s’han perdut! 🙂
De seguida que arriben, fem via cap al sector Sa Gubia amb la idea de fer la via “Princesa” que és força llarga i té, com a grau màxim, 6b+. Fem dues cordades: Marsi-Argie, Pep-Esther-Ari. Surt primer en Marsi i li costa… la roca és calcària i l’ambient és molt diferent al que estem acostumats. El sol ja ens ha atrapat i el ritme és lent, en Pep ens proposa d’anar a fer una altra via que està al costat. L’Esther i jo acceptem, anem al sector “Isla Bonita” i anem a fer la via “La Isla Bonita” que només té 3 llargs (25 m, 6a; 20 m, IV; 25 m, 6a)… es podria dir que farem esportiva.
Les roques fan unes formacions curioses, es nota que abans hi havia aigua i no hi ha massa forats… de manera que ens haurem d’obrir de cames per fer contrafort.
En Pep obre tots els llargs i ho fa amb uns moviments lents i àgils, com si la via fos fàcil. L’Esther i jo, tenint el primer contacte amb la roca de l’illa, ens sentim una mica fora de lloc i hem de tibar de valent!
Aquesta via és molt curta i ràpida. Em queda un bon gust a la boca, ja que ha anat bé per fer un primer contacte amb roca calcària i a l’ombra. Baixem i esperem a en Marsi i l’Argie, no han pogut acabar la via perquè és molt llarga i el sol pica de valent.
Cansats, acalorats i morts de set anem a dinar a cal Pep. Per treure’ns la calor del cos, ens n’anem a fer un gran banyet a una cala molt amagada i quasi verge de Llucalcari. Això ja s’està convertint en un petit paradís!
