La clau per tancar una porta i obrir-ne una de nova…

Voldria poder plorar
per alliberar tensions.
Estan aquí dins amagades
perquè no sóc capaç
de deixar-les volar.

Voldria desaparèixer,

tornar-me invisible,
passejar-me per un bosc
espès i tupit on només
les meves petjades
espantarien els ocells.
 
una flor d’un arbret que vaig trobar pel camí

Estic cercant el meu camí
que encara no sé quin és.

Nedo i nedo sense rumb
per un oceà immensament infinit,
on terra ferma encara no es fa present.

 
Un dia vaig ser una nena
que no tenia por,
que tenia les idees clares,
que sabia què volia i
també sabia on anar.
 
Voldria recuperar la nena que un dia vaig ser.
 
M’he d’aferrar a l’arbre,
l’he d’agafar ben fort
sense deixar-lo anar
que si se m’escapa,
tot perdut estarà.
 
els colors de la tardor… els de la vida!

No m’he de deixar anar,
he de seguir nedant
per trobar el camí,
sigui marí o muntanyenc,
al final he d’arribar.

 
He de ser forta,
capaç de somriure,
estar aquí i no allà,
malgrat que el vent
bufi a contra corrent.
 
Un petó molt fort als qui esteu al meu costat. Us necessito i us estimo!

6 comentaris a “La clau per tancar una porta i obrir-ne una de nova…”

  1. segur que coneixes que diuen que "qualsevol temps passat sempre va ser millor…". De vegades hi estic d'acord; però la vida nostra està composta per etapes (de tots colors) i no has de resignar-te a acceptar-ho, sinó acceptar-ho tal com ve; sinó estaràs (estarem) perduts.No ens veiem gens tu i jo, i encara som amics…Els meus infants ara dormen. Vaig a despertar-los i jugar amb ells. (Korven altre cop)

  2. Com molts cops t'he dit, m'agradaria tenir la mateixa agilitat que tens per explicar les vivencies i els pensaments. Enhorabona per les imatges… colocades sempre al lloc ideal. Fins aviat, no deixis mai d'escriure.LlMM

  3. Hola Ari! què bonic que són les teves paraules!Aprofita aquests moments de cerca… pq és cert que ens ajuden a continuar caminant.Mentrestant, respirar, viure el dia a dia, somriure, fer esport, anar a la muntanya, sentir-se estima't i estimar… ajuden molt!Fins aviat guapa.Rkl.

  4. El teu camí no ha estat mai fàcil. si algún cop ha estat així tu l'has complicat. pq el trobaves, el trobes avorrit. Mai has tingut ni tens prou del que fas i ets. sempre es poc per tu. Poc temps gaudir, el dia té poques hores, i no pots fet-ho tot, tens poca feina.. tens poc de …Troba el camí amb tot el que tens i els que tens al costat, es molt i son molts els que t'estimem. I els que tens més a prop t'estimem molt.Has començat un camí que no saps on et porta, però deixat portar ..no el deixis, disfruta'l, gaudeixa'l… ja arribarà a bon port

Respon a Anònim Cancel·la la resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *