La bastarda d’Istanbul de l’autora Elif Shafak m’ha captivat!
Vaig començar a llegir la novel·la abans d’anar a Istanbul, on vaig conèixer una ciutat màgica que segurament hi tornaré, i l’he acabada ara. Realment, llegir una història coneixent el lloc on passen els fets és molt productiu i t’integres molt més a l’aventura perquè et pots imaginar els carrers, les cases, els venedors ambulants i, fins i tot, pots arribar a sentir les seves veus, notar les aromes i veure la gran quantitat de gent enmig dels carrers laberintícs.
La història que relata l’Elif Shafak és real i et permet conèixer els petits-grans conflictes entre turcs i armenis… no es volen unir entre ells, però inevitablement ho estan pel seu passat comú abans del genocidi armeni. També reflecteix i dóna molta importància la religió musulmana i la dona, la qual no ho té fàcil amb el pensament musulmà. És una novel·la en què es barreja la història turca-armènia mitjançant la recera del passat d’una noia americana-armènia i es relaten els costums d’Istanbul, la unió de les famílies turques i els rituals que es duen a terme en cada situació (rebuda d’un familiar, mort, celebració,…) que costen d’entrar en el món occidental o en qualsevol altra religió.
L’autora, Elif Shafak, va ser acusada i absolta a Turquia d'”insultar el poble turc” per les referències de la novel·la al genocidi armeni.
Després de llegir aquest llibre, m’ha entrat més ganes de tornar a la ciutat màgica, Istanbul.