El mal temps i les pluges continuen sense donar treves. M’estic desanimant per moments, ja que queden menys dies de l’estada a Noruega i poca cosa hem pogut fer. El pitjor de tot són els núvols baixos que no ens deixen veure el paisatge… Hi hauré de tornar.
En acabat d’esmorzar, despleguem el mapa i mirem a on podem provar sort. Agafem el cotxe i cap al Blånebba s’ha dit, entrem a la vall de Venjesdalssetra i a dins de la petita urbanització hi ha una pista que s’enfila muntanya amunt. El cotxe del Berni i del Dani no s’embala prou ràpid i comença a patinar, després de diferents intents s’encalla al forat de la vorera i ja no pot sortir. Finalment, ens ajuden uns noruegs a treure el cotxe del forat aixecant-lo literalment!
Al 2n intent, el Berni agafa embranzida i aconsegueix superar el revolt difícil. Arribem a l’aparcament just quan s’obre una mica el cel i veiem el Blånebba al davant, es veu bonic i fàcil. No les tenim totes perquè fa molt vent!
Ens canviem ràpidament i comencem a foquejar pel bosc. El vent i els núvols van fent de les seves, cada un segueix com pot. A mi em tomba força! És una llàstima perquè la neu està molt i molt bé. L’Albert va al davant i va obrint traça fins que arriba al coll, on un vent fuetador el sorprèn. Gira cua com pot i decidim recular. Almenys, la baixadeta es deixa fer fins al fons de la vall.
Quan ens hem recuperat una mica, anem a fer el turonet que tenim just al davant (després, a l’apartament, veiem que és el Sorgesten) i atrapem a un altre grupet que han pres la mateixa decisió que nosaltres. A dalt del cim, contemplem les mitges vistes sepultades pels núvols baixos i decidim tornar a casa perquè les condicions climatològiques no són gens favorables. Malgrat tot, gaudim de la baixada! 😊
Finalment, ens ha sortit la ruta per uns 8 km i uns 900-1000 m de desnivell positiu.
Aquí teniu el track i el mapa de ruta: