Aquest cap de setmana promet, farà molt bon temps! Avui, dissabte, farem el barranc de Núria… és un bon barranc per finalitzar la temporada, tot i que,encara no sabem del cert si en farem un altre.
Quedem a les 9 del matí en un bar de Ribes de Freser, a fora estem a 12ºC… brrrrr, amb aquesta temperatura no em tiro a l’aigua i, potser, és més bona idea anar a buscar bolets. Fem temps perquè la temperatura pugi i així ho fa, tal com ho havien pronosticat els experts del temps.
Per fer l’aproximació, el grup es divideix en 2: els que van en cremallera i els que van amb el seu propi peu. L’Albert, la Mireia i jo formem part del 2n grup i fem l’aproximació xino-xano recordant el camí de l’any passat. No té pèrdua, però cal tenir memòria per entrar al camí correcte i arribar a l’inici del barranc. Quan hi som no hi ha ningú i els que han anat en cremallera encara no han arribat, que estrany. Fa solet, és perfecte per entrar en calor. L’Albert ja té ganes d’entrar a l’aigua, es vesteix i es passeja per dins de la presa. Al cap d’una hora ben bona, apareixen els “cremalleros” dient que el camí des del Santuari de Núria fins a l’inici del barranc no és tan curt com es pensaven. Ens canviem ràpid que és una mica tard i el sol marxarà del barranc. L’Albert monta el primer ràpel i baixa, jo el segueixo… l’aigua està molt freda!
Per escalfar motors, tenim un petit tobogan de 3 m amb una remullada fins a dalt de tot. Després, tenim un tobogan de 6 m que ja activa l’adrenalina… aquí ja fem passar l’Albert al davant que és l’expert en tobogans.
Seguim i trobem el mega-tobogan de 17 m. L’Albert no s’ho pensa ni dos cops i s’hi llança de dret, no veiem res ni veiem com cau… al darrere seu hi va el germà del Pere, que també es diu Albert, i surt de l’aigua fent senyals dient que és molt guapo! Aquesta vegada no m’atreveixo i prefereixo rapel·lar, tot i que és millor fer el tobogan. El Xavi prepara la corda i la resta baixem rapel·lant.
Mentre acaben de baixar els últims del grup, per avançar, l’Albert monta el ràpel de 10 m i baixa fins a la repisa per saltar uns 4 m. Segueixo al seu darrere fins a la repisa i sóc incapaç de saltar… mecatxís! L’any passat vaig fer tot el barranc integral i aquest cop sóc incapaç de fer res, és evident que el nostre cervell té molt poder. Deixo passar a alguns del grup i baixo rapel·lant fins a la tolla.
La Mireia comença a tenir fred i jo també, queda poc per arribar al Salt del Sastre i podrem abandonar… anem massa lents pel nostre gust. Fem un tobogan de 7 m i un altre de 14 m que només el fa l’Albert, els altres no ens atrevim. El Xavi, com que monta el ràpel, el fa fins a la meitat i després salta des de la repisa.
Finalment, arribem al Salt del Sastre i acompanyo a la Mireia a abandonar el barranc. A partir d’ara, ja no toca el sol i no ens ve massa de gust. Els altres segueixen… la 2a part del barranc us l’haureu d’imaginar o la podeu llegir a la crònica de l’any passat: Gorgues de Núria.
Aquest és un d’aquells barrancs que s’ha de fer un cop a l’any, és molt bonic i força potent… és adient per descarregar l’adrenalina! La ressenya i la informació més detallada la podeu treure de la web barranquismo.net.
I per acabar, us deixo un petit clip que resumeix molt bé el barranc.