Ahir va estar nevant tot el dia i no va fer gens de vent, per tant, avui és el gran dia. Ho intuïm!
Sortim des de l’aparcament de Rabben a 2/4 de 9 del matí. Fa molt fred, el paisatge està maquíssim: tot blanc, la neu està fresca i seca d’aquella que vola, les cabanes que hi ha al voltant tenen les teulades ben blanques… sembla un conte de fades i tot. No ens entretenim a calçar-nos les botes i els esquís perquè no ens volem refredar abans de començar.
Deixem la pista principal on hem aparcat el cotxe i ens endinsem pel bosc, és una mica perdedor però hem d’anar al fons de la vall i no hem de perdre la direcció. La neu no és gens pesada i és molt fàcil d’avançar, guanyem alçada ràpidament i en poca estona sortim a l’altra banda del bosc.

No té pèrdua, hem de seguir tota l’estona la vall dibuixada pel riu que va girant a l’est i després cap al sud-est. A mesura que anem guanyant alçada i mirem enrere, veiem el mar… m’invaeix una sensació molt emocionant, ja que són unes vistes a les quals no hi estem acostuamats.
L’Albert va obrint traça i jo el segueixo. El Dani i el Bernat vénen al darrere nostre, una mica més avall. Hi ha un petit ressalt que cal anar en compte perquè el pendent es prouncia més, deixo espai a l’Albert com a mesura de seguretat. Un cop superat el ressalt, esperem els altres dos i fem un petit mos gaudint del gran dia i de les vistes impressionants del fiord, del Gjuratind que és com un ganivet!


Un cop recuperats una mica, seguim amunt fins al peu de l’imponent Gjuratinden. Sabem que el Kílian el va pujar un dia a l’hivern, s’ha d’escalar la part final i ho veiem força difícil… potser perquè avui hi ha molt gel. Xino xano anem guanyant més alçada i veiem el fiord de l’altra banda, espectacular!
Just al peu de la muntanya, ens traiem les pells i baixem cap a l’altra banda que es veu una paleta molt bonica… xalem de valent!


Ens contenim l’emoció i intentem frenar-nos abans d’arribar a l’altre fiord. Hem de recular perquè no tenim un cotxe a l’altra banda per traçar-ho en mode “travessa”. Posem pells i remuntem fins quasi al peu del Gjuratinden, altre cop. Ens trobem amb altra gent que han aprofitat la nostra traça…
S’està tapant, hi ha un canvi de temps. Ens afanyem si volem arribar al cotxe amb bona visibilitat, la neu està molt bé fins al cotxe i esquiem com nens petits!
Us deixo un petit vídeo de l’excursioneta. Espero que us agradi!